«Cuba és com una dona possesiva que quan t'agafa no t'amolla. Té un encant especial. Gent que ho passa molt malament però que mai no es queixa. El seu univers comença i acaba allà, són molt humans, tranquils i és una terra bellíssima». Així definia l'escriptor i periodista Miquel Segura la seva passió per Cuba. Primer s'edità «Cuba en el cor», la història de la vida dels emigrants mallorquins. Desprès hi tornaren. «Ens vàrem adonar que Cuba tenia més possiblitats perquè romanien les petjades del que feren els mallorquins».
Així va néixer la idea de Cuba/Mallorca. Una pasión en blanco y negro, llibre que fou presentat ahir al centre cultural Pelaires pel jurista Rafel Perera i per la consellera de Presidència dfel Govern, Rosa Estaràs. Les fotografies són de Miquel Font.
«El titol del llibre pretén reflectir una dualitat. Per una banda, hi ha la passió personal, l'enamorament que sentim els dos autors cap a Cuba i per l'altra la de la gent que pateix una situació. Es una amalgama de contradiccions. Una simbologia, en el país del color com es Cuba hi ha un patiment i unes mancances. A través del llibre es transmet la realitat i també fa pensar molt. És la crònica d'un viatge, la situació actual dels descendents dels emigrants mallorquins i una crònica literària de la Cuba d'avui», deia Segura.
Aquest és el cinquè llibre que publica Segura sobre l'emigració balear, primer fou a Argentina, Uruguai, després Cuba, Santo Domingo i ara el segon de Cuba. Al llarg del viatge, han passat per moltes anècdotes. «Vàrem trobar a l'Havana un barri, Calabazar, on hi havia unes teuleres que havien muntat els mallorquins».
