• HISTÒRIA
Troben la darrera carta de Companys Dos historiadors catalans han localitzat a la localitat biscaïna d'Artea, a l'Arxiu Històric del Nacionalisme Basc, la darrera carta que el president català Lluís Companys va escriure a França. El descobriment d'aquesta carta inèdita de Companys ha tingut lloc durant el procés de producció del documental Companys-Aguirre, cap al darrer desterrament, promogut per la Fundació Sabino Arana i la Fundació Trias Fargas per a les televisions autonòmiques ETB i TV3. La producció del documental ha tret a la llum l'existència d'un fins ara desconegut fons documental català sobre la Guerra Civil espanyola i el primer exili, conservat en centenars de carpetes al citat Arxiu Històric del Nacionalisme Basc, que gestiona la mateixa Fundació Arana. Segons ha informat la Fundació Sabino Arana, després d'una primera anàlisi d'aquests fons, el document més important, des d'un punt de vista històric, polític i sentimental, és el manuscrit de Lluís Companys. Ambdós historiadors assenyalen que «el document de Lluís Companys, datat el mes d'agost de 1940, resulta misteriós, ja que no s'hi observa clarament el destinatari ni el caràcter ni el contingut, i a més és escrit en castellà». Aquest manuscrit «es presenta com unes reflexions que fa el president català, aparentement per a si mateix, mentre és conduït en automòbil per la Policia des de París fins a Madrid».EFE.
• LITERATURA
Reediten «Yo robé el Santa María» El transatlàntic portuguès Santa María, rebatejat Santa Liberdade pel grup de revolucionaris espanyols i portuguesos que el segrestaren el 1961, ha tornat en l'actualitat amb la reedició aquest mes de maig del llibre testimonial Yo robé el Santa Maríade Jorge de Sotomayor. Sotomayor, el nom vertader del qual és José Fernando Fernández Vázquez (Pobra do Caramiñal, La Corunya, 1904-Mèrida, Veneçuela, 1986), fou un dels dos màxims responsables, juntament amb el capità portuguès Henrique Galváo, d'aquella operació que va constituir el primer acte de pirateria per motius polítics de la història. El segrest del Santa María, el transatlàntic més important de la flota mercant de Portugal d'aquell temps, amb 650 passatgers i 350 tripulants a bord, va ser una acció del Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament (DRIL), grup format a Amèrica per exiliats espanyols i portuguesos. L'acció, narra Sotomayor, la varen dur a terme 24 homes, 12 de portuguesos i 12 d' espanyols, la majoria dels quals eren gallecs que embarcaren com a passatgers al port La Guaira, a Veneçuela, amb armes ocultes i la determinació d'eliminar les dictadures de Francisco Franco i d'Antonio Oliveira de Salazar. EFE.
• PERSONATGES
Sepúlveda i la literatura L'escriptor xilè Luis Sepúlveda, director del II Saló del Llibre Iberoamericà, que es farà a Gijón a partir de demà, assegurà que la literatura llatinoamericana és la més important del negoci editorial actual i constitueix el «sostenidor» del sector al món. Per Sepúlveda, «la literatura de Llatinoamèrica s'ha convertit en el pila d'una bona part de la indústria mundial, i si per un efecte estrany desaparegués avui, hi hauria una bancarrota en el món editorial». Aquesta situació es produeix fonamentalment perquè Llatinoamèrica «travessa una etapa amb tants escriptors que tenen popularitat entre el públic i que creen lectors, que s'han tornat imprescindibles per al negoci editorial». Luis Sepúlveda es mostra satisfet per «haver aconseguit els objectius d'aquesta convocatòria fins i tot abans d'inaugurar-la el pròxim dimarts, i és que comptarà amb presentacions diàries de llibres, debats, cine, lectures poètiques i fins concerts musicals».EFE.
