«Ja surten els alemanys als somnis i tot!»

Camises llampants, sandàlies amb calcetins, calçons curts... l'«exèrcit invasor» du aquest uniforme. Els nadius vesteixen de pagesos, es cobreixen amb capells de palla i calcen albarques. Dos móns distints que tard o d'hora arriben a mesclar-se.

Maria Antònia Móra, Amílcar, la protagonista, té clar que el text original d'Oliver necessitava una adequació als temps que corren, sobretot a Mallorca. «Resultava una cosa freda, sense vida», comenta durant l'assaig. Catalina Parejo, la directora del muntatge, comparteix aquest punt de vista. Calia posar-li una mica de sal. «L'adaptació no es va fer amb intenció de fer riure, però cada acte ha sortit amb vida pròpia i coses que ens pensàvem que no farien riure en fan», explica la responsable, que afegeix: «La veritat és que tant les referències com allò de què parlava estava un poc desfasat». Tot i això, destaquen la mestria de l'escriptor, de qui destaquen el fet que «encara que sovint li costà fins i tot passar gana o la presó, va dir sempre la veritat». Magisteri Teatre-Mag Poesia s'ha volgut amarar de la poesia, la integritat i la catalanitat de Joan Oliver amb els muntatges de Bestiari, La Fam i La barca d'Amílcar, estrenada al Teatre Windsor de Barcelona el 1958.