És l'advocat contra el mal de coll. Demà, dia de beneir perquè sant Blai protegeix i cura contra els mals de la gargamella. Qui té angines o no es pot empassar la saliva ja pot invocar el sant. Aquestes són creences que vénen d'antic. Sant Blai era un màrtir del segle IV. Se li atribueix aquesta virtut perquè segons conta la tradició va curar un nin que tenia entravessada al coll una espina.
Amb el pas del temps no s'ha perdut aquesta devoció i el dia 3 de febrer és costum que la gent porti a beneir a les esglésies fruits i coses dolces com caramels, regalèssia o fins i tot en alguns pobles com per exemple Manacor es fan els «senyorets», unes pastes dolces de diferents formes perquè un cop beneïdes guarden el coll durant l'any. Els més petits són els que gaudeixen més amb la festa perquè porten els senyorets dins cistellets a beneir quan surten de l'escola.
Ja antigament era comú beneir panets de tipus especial petits com una moneda amb una creu al damunt. Eren fets de farina de blat pastada sense sal ni llevat. Aquests es pastaven set setmanes abans del dia de sant Blai. Qui en menjava set estava guardat de mal de gola durant un any.
Segons resa el Costumari Català d'Amades, els fruits preferents eren pomes, codonys, taronges, peres, llimones i raïm. Així mateix les cases que tenien bestiar hi portaven garroves. A Menorca portaven a beneir coques i llesques de pa que menjaven a l'hora de dinar i caramels. També hi duien oli per untar-se el coll.
Si durant tot l'any no s'havia hagut de fer ús dels panellets o la fruita beneïda el dia de sant Blai es menjaven aquests fruits beneïts. A la tarda es resava el rosari i cantaven els goigs.
