Fa 50 anys, l'arquitecte francès Le Corbusier concebia la nova ciutat de Chandigarh, una Brasília en el nord de l'Índia, somni de ciutat per a tots: mig segle després, la realitat està molt lluny del somni. Una conferència internacional que acaba de realitzar-se a Chandigarh en ocasió d'aquest cinquantenari va concloure que la ciutat ha de ser remodelada urgentment per evitar que caigui en la decrepitud, com les altres metropòlis índies.
Concebuda per ser la capital de Pendjab amb un màxim de 500.000 habitants, Chandigarh, amb una superfície de 114 quilòmetres quadrats en la plana que puja suaument cap als contraforts de l'Himàlaia, compta avui amb prop de tres milions d'habitants, immigrats la majoria. Els edificis de formigó i de vidre envelliren malament, el sistema de transports és totalment inadequat i la ciutat, capital de Penjab però també està dividida en dues parts desiguals, el nord acomodat i el sud superpoblat. El primer ministre indi Jawaharlal Nehru havia volgut que aquesta ciutat model, amb edificis avantguardistes, àmplies avingudes i nombrosos parcs, simbolitzarà la nova India.
En el centre de la ciutat, construida en els anys 1950, Le Courbusier instal·là una estàtua amb forma de mà oberta, símbol de que Chandigarh oferiria «totes les facilitats perquè els pobres entre els pobres poguessin tenir una vida digne». Avui a Chandigarh hi ha 18 barriades miserables.
