La poesia va amarar els presents i els va embolcallar amb el seu mantell espès. La veu de Maria del Mar Bonet la va seduir i la va lligar «com en la nit les flames a la fosca». I Antoni Serra enfilà un acte de justícia i reconeixement cap a un poeta i ciutadà «al qual Mallorca, la societat mallorquina, tota, absolutament tota la societat mallorquina, independentment d'ideologies i inclinacions polítiques, tenia l'assignatura pendent del reconeixement sense condicions ni abjectes limitacions».

Tal com us ho comptam succeí a la festa homenatge que ahir va dedicar la UIB a Rosselló-Pòrcel quan s'han complit seixanta anys de la seva mort. Participaren a l'acte els poetes i escriptors Xavier Abraham, Miquel Bezares, Miquel Cardell, Bartomeu Fiol, Joana Lladó, Biel Mesquida, Carles Rabassa, Àngel Terron i Antònia Vicens, que llegiren els versos de Rosselló-Pòrcel que cada un d'ells havia triat lliurement.

Després Maria del Mar Bonet va subjugar la seva veu a favor dels versos rossellonians recuperant els set poemes de l'autor que va musicar a finals dels anys seixanta per tal de cloure l'homenatge organitzat pel Servei d'Activitats Culturals. Però Maria del Mar Bonet no va estar sola sobre l'escenari. El guitarrista i compositor Felip Gasull la va acompanyar amb els sons de la seva guitarra.

I ara sols queda fer bo el desig d'Antoni Serra: «és amb actes com el d'avui "per ahir", que Rosselló-Pòrcel es va transformant en el poeta de la ciutat. Ja ho era abans és clar, però circumstàncies absurdes, a més d'estúpides (d'irracionalitat mastodòntica), no varen permetre situar-lo en el lloc que li pertocava. He de confessar que durant vint anys he patit una sagrada obsessió: que Palma s'identifiqués amb Rosselló Pòrcel. Sí, de la mateixa manera que s'identifica Lisboa amb Pessoa, Praga amb Kafka, Dublín amb Joyce o Viena amb Altemberg. I crec que entre tots ho estam aconseguint».