La mà momificada d'una princesa egípcia, que va ser condemnada a perdre-la perquè alimentà els pobres, i que ha estat descrita com una relíquia de quatre mil anys d'antiguitat, no va arribar al preu de sortida de 500 mil dòlars (70 milions de pessetes) en una subhasta realitzada a Florida, en favor de la casa de caritat Covenant House. Mark Smith, director la Covenant, que havia de rebre el 10 per cent de la venda, va dir que no es desanimava, després de rebutjar una oferta de 300.000 dòlars.
La mà, ennegrida i arrugada, roman dins un bagul de fusta tapat amb un vidre. És propietat d'un viatjant excèntric que ha volgut mantenir-se en l'anonimat. Segons el seu representant, Paul Berman, la mà no ha sortit de la família de l'actual propietari en els darrers 300 anys, passant de generació en generació. «La mà, trobada a Egipte en el segle XV per exploradors francesos i espanyols, va ser tallada a una princesa núbia, el pare de la qual era el rei Merenre de Kerma, que governà la part alta del Nil devers el 2250 abans de Crist. La princesa havia estat trobada alimentant els pobres, fet considerat un tabú en aquella societat on la reialesa mai no es mesclava amb els éssers inferiors. El seu pare, el rei Merenre, va tallar-li la mà com a càstig», va dir Berman, sense poder verificar tot això.
El científic jubilat James Buckley, dels laboratoris Teledyne Isotopes, de Nova Jersey, va dir que el 1984 ell havia comprovat que la mà tenia uns milenars d'anys, en mesurar l'isòtop de carboni en un cartílag. «Té més de 3.000 anys, però menys de 4.000», va dir Buckley, que no va discutir sobre si la mà podia haver estat de la princesa. Segons Buckley, el propietari de la mà es va presentar a ell sense anunciar-se. «Em va dir que l'havia aconseguida d'una tomba egípcia, devers els anys 40 o 50», i contradigué l'altra versió. «M'explicà que es dedicava a la construcció. Tot plegat era realment estrany».
