Fa cent anys, el juliol i el desembre del 1898, Pierre i Marie Curie descobriren dos elements radioactius, el poloni i el radi, i després continuaren la tasca sobre l'estructura de l'àtom i provocaren el desenvolupament de la física moderna.
És a principi del 1898, a l'escola de Física i Química de París, quan en preparar la seva tesi sobre els raigs de Becquerel, que Marie Curie examina de manera sistemàtica nombrosos composts químics i minerals. Així és com remarca que certs òxids d'urani, com l'uranit, emeten més irradiacions que l'urani.
Marie Curie dedueix que les substàncies contenen, en molt petita quantitat, un element molt més actiu que el mineral de base. Pierre Curie se suma als esforços de la seva dona per intentar aïllar l'element radioactiu desconegut i determinar-ne les propietats.
Els Curie necessiten per a la seva feina tones d'uranita o pechblenda, que fan dur de Bohèmia. El juliol, aconsegueixen aïllar un nou element que Marie bateja amb el nom de polonium, en honor a la seva terra natal. El desembre del 1898 els Curie identifiquen un segon element, el radium.
Avui, el centenari del descobriment de la radiactivitat es commemora de manera solemne a la Sorbona de París.
