El setè art va perdre ahir un dels seus directors més carismàtics, el japonès Akira Kurosawa, considerat «l'emperador del cinema» nipó, que va morir als 88 anys a la seva casa de Tòquio, després de patir una hemorràgia cerebral, segons va informar la seva família. Com diu el refrany, ningú no és profeta a la seva terra, i Kurosawa ho va ser menys que ningú; cineasta perfeccionista amb tres desenes de pel·lícules memorables, Kurosawa va ser més celebrat al món que en el seu mateix país. El futur projecte de Kurosawa era una pel·lícula sobre Vincent Van Gogh, el pintor impressionista del segle XIX.

El realitzador desaparegut va saltar d'un gènere a un altre en els seus films, des del realisme a l'adaptació literària o al fresc històric, tot això, com recordava l'exministre francès de Cultura, Jacques Lang, amb una mestria incomparable «per l'esplendor, el luxe i la bellesa del seu cinema».

«Encara que no hagi estat declarat 'Tresor nacional viu' tal com es fa al Japó amb certs artistes "va declarar Lang", serà recordat gràcies a la seva obra magistral, densa i potent com un tresor internacional del cinema».

Akira, nom que significa el lluminós, va néixer el 23 de març del 1910 a Tòquio. No només era fill de militar, sinó que descendia d'una autèntica família de guerrers samurais. Després d'estudiar Belles Arts a Tòquio, va iniciar la seva carrera cinematogràfica a la productora Toho, el 1936, on va exercir com a assistent del director Kajiro Iamamoto. Incomprès, el Lluminós va intentar suïcidar-se el 1971.

La seva obra va merèixer l'any 1990 un Òscar honorífic pel conjunt de la seva carrera, que darrerament es va centrar en temes com la memòria, la vellesa i la mort. A més de ser recompensat en diversos països, va ser condecorat per diversos governs. A França se li va atorgar el grau de Comandant d'arts i lletres i d'Oficial de la legió d'honor.

Kurosawa, que va començar la seva vida artística com a pintor i que va cremar més tard totes les seves teles quan va decidir dedicar-se al cinema, havia recuperat en els darrers anys la seva primera passió. Les confessions del cineasta varen ser recollides en el seu llibre Com una autobiografia.

Malalt des de feia diversos anys, sortia poc de la seva llar, a Tòquio; una de les seves darreres aparicions va ser en assistir a l'enterrament del seu còmplice i amic Toshiro Mifune, actor que va morir el desembre passat als 77 anys.

Reaccions
Les reaccions no s'han fet esperar. La mostra de Venècia s'acomiadà d'Akira Kurosawa, on guanyà del Lleó d'Or el 1951 pel seu film Rashomon. Amb una interminable ovació, més de mil persones saludaren el migdia en el palau del Lido les commovedores declaracions del director de la Mostra, Felipe Laudadio, que el va definir com «un dels grans mestres de la història del cinema».

Durant l'homenatge, realitzat abans de la projecció de Los jardines del edén de l'italià Alessandro d'Alatri, el realitzador va dedicar a Kurosawa el film perquè «el mestre descansa ara en els jardins de l'Edèn». El director de cinema italià, present a Venècia, va afirmar que «ha desaparegut una de les grans figures de la història de l'art d'aquest segle».

El director nord-americà Steven Spielberg va manifestar en un comunicat estar profundament trist per la mort de Kurosawa. «Era un pintor del cel·luloide, estava prop dels impressionistes, més que això era el Shakespeare del cinema contemporani» i afegí que «Estic feliç d'haver pogut jugar un petit paper en ajudar-lo a finançar la seva pel·lícula Sueños».

El president francès Jacques Chirac reté homenatge a Kurosawa dient que el seu treball «marcà grans fites a la història del cinema internacional». Chirac, un gran admirador de la cultura japonesa, assenyalà en un comunicat que va saber «amb tristesa» la notícia de la mort de Kurosawa. En recordar els seus encontres amb el director nipó, el mandatari francès va descriure el cineasta com a «mestre del setè art».

Per la seva banda, el director de cinema espanyol, Juan Antonio Bardem, un admirador del cinema i el món japonès va manifestar que «Kurosawa va descobrir una forma bellíssima» de contar les històries en un art en què tot està inventat des de fa 70 anys. Bardem, va assegurar que a partir dels anys 50, quan Kurosawa va començar a competir en el Festival de Cannes, el món va descobrir un dels grans mestres del cinema universal, «de llarga vida i també d'extraordinari talent».