Dimecres. Nit d'estrena al teatre Arriaga de Bilbao. Com en les millors ocasions, és gairebé ple a vessar. Amb el teló encara baixat, apareix un home vestit de pirata clàssic, demana provar els focus. Prova el primer, prova el segon, prova el tercer... que esclata. Després de l'ensurt, s'obren les cortines i un grup de malfactors que semblen sortits de les pàgines de l'Illa del tresor. Acaba de començar la primera representació d'Els Pirates de Dagoll Dagom a Bilbao. Dues hores i mitja després, amb mitja part inclosa, el públic aplaudí amb ganes. Havia estat un èxit. La barrera de les dues-centes funcions quedava superada. L'obra, que espera fer l'espectador dos-cents mil a Mallorca, arriba a l'Auditòrium de Palma dia setze. Hi serà fins dia 27.
Els pirates està basada en una obra original de Gilbert & Sullivan (The pirates of Penzance) ambientada a la costa sud d'Anglaterra. Xavier Bru de Sala féu l'adaptació catalana. Passà l'acció de la costa anglesa a la Costa Brava. Substituí els bobbies per guàrdies civils. I tot plegat en un marc de postal dels anys cinquanta. «Després de Pigmalió vàrem voler fer una obra de creació, però el temps se'ns va tirar a sobre, necessitam un any per preparar-la, i com ja havíem pensat en ella vàrem decidir tirar-la endavant», explica Anna Rosa Cisquella, representant del grup i productora de l'obra que dirigeix Joan Lluís Bozzo.
Miquel Fernández, Rosa Galindo, Rosa Serra i Carlos Gramaje són els principals protagonistes de l'obra, una opereta, dues hores d'humor blanc, de situacions irreals, còmiques. «Aquest realment absurd i una mica naïf, aquesta extravagància musical en què les melodies s'entrecreuen amb les besades, en què les bales són confits i les galtades per riure, i on tot és lleuger, frívol, banal. Tot menys l'execució de la partitiura i el llibret de Gilbert & Sullivan, explica la companyia en el programa de mà. A Els pirates hi fan feina 18 actors i set tècnics.
Anna Rosa Cisquella destaca que amb Els Pirates la companyia ha continuat la seva línia purament musical. «Pigmalió fou com un producte d'autoencàrrec. T'odio amor meu va ser un divertiment absurd, com una gamberrada que ens venia molt de gust fer», explicà.
Després d'Els pirates, Dagoll Dagom començarà una sèrie de televisió per TV3, ja féu Oh! Europa i Oh! Espanya. Després arribarà el nou projecte del grup. I, aquesta vegada sí, serà un espectacle de creació pròpia. «Som un producte d'allò que vàrem esser. Potser molta gent dirà que li agradava més Nit de Sant Joan, però si ho féssim ara no agradaria ni a la meitat. I és que recordam més el que vàrem sentir en aquell moment, el que ens suposà», apunta Cisquella, que afegeix amb certa resignació: «Als 25 anys de carrera, el públic ja no ve net, ve amb certes idees prefixades».