algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
34°

Swan Song (2021). Quan en Todd mira on els gais ens fa por

Aquesta setmana he anat de drama en drama, i «tira perquè em toca». Un dels darrers que he vist ha estat aquesta «cançó del cigne» (la interessant, no la d’en Benjamin Cleary que fa pudor de cosa soporífera, sense tan sols veure ni la publicitat).

Centrem-nos: Aquesta obra dirigida i escrita per en Todd Stephens és una faula realista, una rondaia queer que ens narra, mesclant realitat i fantasia, el desig pòstum de na Rita Parker Sloan (Linda Evans) de ser pentinada pel seu perruquer de confiança, en Pat Pitsenbarger (Udo Kier). Fet que serveix d’excusa per fer una retrospectiva lleugerament superficial de la seva vida, passant per moments de plorar sense consol i d’altres de no poder aguantar el riure. Una història senzilla (2 Mario Casas) que prova de fer homenatge a l’autèntic Pitsenbarger, i ens xerra de fer-se gran i invisible (3 Assumpta Sernas), la comunitat i, passi el que passi, seguir sent reines (36 Camilo Sestos).

«—I forgot how much I missed this.

—Dancing?

—No! Our people!»

No la mireu si no podeu veure remakes de Dinastia, vos heu posat crema antiarrugues per llegir aquesta crítica, si pensau que en Resines és actor o vos agraden les pel·lícules de l’intolerable Tom Cruise.

La trobareu a filmin.

■■□□ Humor

■□□□□ Masclisme

■■■■□ Queerness

□□□□□ Sexe

■■■■□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.