algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
25°

[VÍDEO] El VOC, mostra de talent audiovisual en català, arrenca a més de 70 sales dels Països Catalans

194479

La 6a edició dels Premis i Mostra VOC► –Versió Original en Català-, que organitza Òmnium Cultural, va arrencar dijous passat amb un acte inaugural a l’auditori Sixto Mir de la Ràpita, amb la novetat que enguany s’ampliarà a més de setanta sales d’arreu dels Països Catalans.

Novament, la Mostra estarà adaptada al context pandèmic i es podrà gaudir, fins el 28 de febrer, tant en un format presencial com online a través de la plataforma de distribució de cinema en línia Filmin. El vicepresident en funcions d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha afirmat que «davant la situació tan complicada que viu l’audiovisual al nostre país, el VOC ha de servir per seguir fent acció i reivindicació». I això es tradueix, ha dit, en «reclamar a l’Estat espanyol que faci el favor de deixar de menysprear la llengua catalana com està fent amb la llei de l’audiovisual, que margina completament una llengua que no és en cap cas minoritària». «Davant d’aquesta mirada monolingüe», ha advertit, «Òmnium farà tota la pressió perquè aquesta llei de l’audiovisual espanyola, però també la que haurà de fer el Parlament, contempli el català amb el mateix tracte». I ha conclòs, en el seu últim acte cultural com a vicepresident: «Amb l’audiovisual ens hi juguem el futur del nostre país i de la nostra llengua i per a mi és un privilegi formar part d’Òmnium Cultural, que és el millor instrument que tenim per defensar la llengua, la cultura i els drets del nostre país».

Per la seva part, la presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre, Dolors Roo, ha assegurat que defensar el català és una qüestió de militància: «Consumir audiovisual en català ens fa ser militants». «I ara, 50 anys després del naixement d’Òmnium a les Terres de l’Ebre, ens continua fent falta defensar la llengua», ha remarcat. Així mateix, ha volgut fer un agraïment públic a Mauri, per la seva tasca durant aquests anys. Un reconeixement al qual s’ha sumat també el batle de la Ràpita, Josep Caparrós, que ha agraït a Mauri la seva «implicació en el país». L’acte d’inauguració ha comptat amb dues intervencions artístiques de la Companyia Roberto Olivan. Entre els assistents d’aquesta primera sessió de la mostra ha destacat el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó; els regidors de la Ràpita Oriol Clòs i Èrika Ferraté; diversos membres de la Junta Territorial de l’Ebre, així com representants d’entitats culturals i artístiques de la zona.

En el marc de la Mostra, fins el 28 de febrer es projectaran més de 100 sessions presencials a sales d’arreu dels Països Catalans. Les entrades per a la Mostra presencial, que són gratuïtes, es poden adquirir a través de la pàgina web del VOC, des d’on també es canalitzen totes les votacions. Les persones que reservin entrada rebran un enllaç per votar.

Enguany, el VOC arrenca amb 12 curtmetratges finalistes, 8 de ficció i 4 documentals, seleccionats d’entre un total de 105. La clausura serà el 9 de març a Barcelona i comptarà amb una jornada de treball amb tots els finalistes, en què també es farà l’entrega de premis.

El jurat del VOC està format per l’actriu Anna Bertran; Tono Folguera, productor de cinema, i Nathalie Modigliani, cofundadora i codirectora de MODIband Projectes culturals.

Què és el VOC ►

És un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d’estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Són uns premis que volen reconèixer els millors curtmetratges, websèries, videoblogs i nous formats audiovisuals realitzats originalment en català, i incentivar la creació de nous continguts. Engloba tres categories: curtmetratges documentals, curtmetratges de ficció i Sala Oberta, destinada a projectes audiovisuals emmarcats dins dels nous formats, en fase de desenvolupament.

Programació del VOC ►

Documental

Vull ser pastora, de Maria Velasco. 2021. Durada 10’12”

Apropament a la història de la Cati, una pastora de 80 anys que cada dia pastura el ramat en terres empordaneses. Viu i treballa sola, però, tot i la duresa del seu ofici, afronta el dia a dia amb energia i felicitat. Una història senzilla, però conmovedora, que ens fa reflexionar sobre el valor de la vida.

Memòria assonant, de Carles Esporrin. 2021. Durada 30’

Maria Teresa Capdevila visqué de primera mà un dels episodis més crus de la història de la humanitat del segle XX. Per primer cop en un conflicte armat, la població civil fou bombardejada sense cap objectiu militar i amb l’única finalitat de sembrar el terror. Una nova tècnica bèl·lica assajada pel feixisme, que posaria en pràctica durant la segona guerra mundial. A causa de l’escassetat de personal sanitari i dels nombrosos danys humans causats pels raids aeris, el pare de la Maria Teresa anava cada dia al barri de la Barceloneta a curar els ferits dels bombardejos, i això posava en risc la pròpia vida. Memòria assonat descriu en present l’experiència viscuda per la seva protagonista fa més de vuitanta anys. La narrativa contrasta el paral·lelisme existent entre aquest episodi i la pandèmia provocada per la Covid-19, i busca els sons concordants i divergents d’ambdues històries.

Animal salvatge, de Maria Besora. Escac Films 2021. Durada 23’

Janira té tres anys i no parla com la resta dels nens de la seva edat. Les seves dificultats de llenguatge preocupen els adults que l’envolten, però ella mostra resistència a fer el que li caldria per superar-les. És feliç envoltada d’animals: s’hi comunica d’una forma molt especial i sembla que prefereixi el seu món que el dels humans. Créixer, però, és inevitable, i va arribant el moment d’escollir entre seguir sent salvatge o adaptar-se a la societat.

L’última impressió, de Marta Alonso. 2021. Durada 12’50”

Evolucionar és arriscar. És la clau per sobreviure, ja ho diuen. Però en el cas de les arts gràfiques ha estat el modus vivendi: des de la litografia a l’òfset, i ara el món digital. L’última impressió és un retrat d’aquesta evolució a través d’una impremta centenària en un escenari de bellesa històrica. Un negoci que havia viscut l’època d’esplendor a principi de segle 20 i que amb la pandèmia ha accelerat la seva defunció. Aquest curtmetratge és un homenatge i alhora un comiat als negocis d’abans, a una manera de fer més manual, més artesana… que a poc a poc s’acomiada del nostre teixit econòmic.

Ficció

Herència, d’Eudald Corominas. Escac Films 2021. Durada 27’47

Durant la postguerra, en un poble dels pirineus catalans, un enterrador, angoixat perquè la seva vida està submergida en la desgràcia, mata una persona per poder cobrar els diners de l’enterrament. Les atrocitats de la guerra i els actes del passat sortiran a la llum quan una nena descobreix l’assassinat i comença a fer-li xantatge.

Tots els dies d’estiu són tristos, d’Estefania Ortiz. Alhena Productions 2021. Durada 5’28”

L’Adrià és un nen de 12 anys que al costat dels seus tres amics de l’escola, el Pol, l’Eric i la Carlota, gaudeix del seu últim estiu abans de començar l’institut. Cada dia és per a ell una nova aventura. L’Adrià es passa les tardes patinant i jugant, però amaga un secret que no pot admetre. Ara recorda el seu estiu amb una tristesa enorme: ja no tornarà.

Elsa, d’Albert Carbó. Silendum Films 2021. Durada 12’

Elsa és una nena de 6 anys que, com qualsevol persona de la seva edat, vol viure feliç i lliure. Sap que és diferent de la majoria, però malgrat la seva curta edat té les coses clares: sap que és una nena i que és la reina de la seva vida. Qui podria qüestionar-ho? Elsa parla de tolerància, diversitat i de la possibilitat de triar qui volem ser.

Sinatra III, d’Aitor Echeverría i Ivan Casajús. Bastian Films 2021. Durada 16’

L’Òscar viu traumatitzat pel record de la mort de la seva xicota Helena. Durant un viatge de feina, punxa una roda del cotxe i, quan treu la de recanvi, descobreix una caixa plena de cassets. Són recopilatoris que l’Helena feia, amb molta il·lusió, per als seus viatges. L’Òscar decideix seguir conduint, escoltant aquelles cançons que el transporten al passat.

Fuga, d’Àlex Sardà. Nanouk Films 2021. Durada 22’30”

Un calorós dia de primavera, en Lluís té una forta discussió amb el seu pare. A partir d’aquest enfrontament, en Lluís es veurà abocat a l’abandó de totes les seves responsabilitats, portarà fins al límit les seves pors més profundes i se sentirà superat pel món que l’envolta. En comptes d’anar a buscar a la seva filla Júlia a casa de la seva exparella, comença un intens periple que el portarà a decidir si pren o no les regnes de la seva vida.

Sol sol, d’Àlex Arroyo. Ensoldemà Films 2021. Durada 11’

Xavier (Oriol Enrich) és un adolescent menorquí que no es troba còmode en el seu entorn. Amb l’arribada d’un turista català a l’illa, intentarà resoldre els seus problemes explorant la seva sexualitat, per poder seguir creixent en un espai natural com el de Sa Mesquida.

Rega’m les plantes, de Jordi Sanz. Aroma Films 2021. Durada 17’

Jan, un jove de 22 anys, rep la visita inesperada de la seva mare, Mercè, que li ha portat una planta que van plantar junts temps enrere. Passaran una nit junts, banyada per moments de felicitat, de nostàlgia, d’amargor i de tristesa. El que per a ell serà una simple visita més de la seva mare, per a ella serà l’adéu definitiu al seu fill: ha vingut a acomiadar-se. Si ella pensava en el seu fill cada vegada que regava la planta, ara ell pensarà en la seva mare cada vegada que ho faci.

Ella i jo, de Jaume Claret. 2020 Durada 20’

La Queralt intenta parlar per telèfon amb la seva filla Gemma, però mai no respon. Una viu a Barcelona i l’altra a Atenes, i la distància entre elles és més que geogràfica. Tot i això, totes dues comparteixen una professió: la pintura. Ella i jo està basada en l’obra pictòrica de Paulina Muxart Agell i Roser Agell.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.