Molt han parlat els polítics, els mitjans i el ciutadà, en general, d'aquesta assignatura d'ètica que s'ha posat en marxa durant aquesta etapa del govern del president Zapatero. L'Església oficial la veu com una mena d'atac a la moral cristiana. La dreta en parla com si fos quelcom de contingut demoníac. Les esquerres ho contemplen com una passa més cap a la tolerància i el progrés social. I se'n parla més i més. Però per a saber de què va una cosa no n'hi ha prou a creure aquelles veus que ens poden semblar més o menys autoritzades segons les nostres creences o ideologies. Allò que deien antigament: «Doctores tiene la Iglesia que le sabrán responder» ja no és vàlid en aquesta universalitat científica. Per això qui vulgui saber el que és «Educación para la
Ciudadanía» ha de tenir el producte en les seves mans, n'ha de fer una analítica segons les seves llums i, llavors, ben segur que podrà opinar. Dic tot això, sense entrar-hi ni sortir-ne, perquè en aquesta data era publicat un volum de l'editorial Espasa, el qual autor és Gregorio Peces-Barba, comptant aquest amb la col·laboració d'Eusebio Fernández, Rafael de Asís i Francisco Javier Anzuátegui. Tot llegint aquestes pàgines que volen orientar (alguns diran desorientar) els mestres i pedagogs sobre el particular, veim que se'ns fa història del liberalisme espanyol, des de les Corts de Cadis fins als nostres dies. De passada, també és contemplat el liberalisme europeu dels tres darrers segles i és evident que aquelles idees de «llibertat i constitució» toparen amb les posicions més radicals (els que es feien dir apostòlics) de l'absolutisme. Però anem al bessó de la cosa. ¿Quin és el programa d'aquesta matèria escolar que tant ha d'influir en la conducta dels al·lots d'avui i homes de demà? Consta de quatre parts.
Capítol I: Ètica, Democràcia i Educació. Capítol II: Valors, Drets i Deures. Capítol III: El Dret i les Institucions. Capítol IV: La Ciutadania. Els textos recullen aspectes que en general pertanyen a l'àmbit dels lliure-pensadors. S'hi parla, per exemple, de la dignitat humana, dels valors de l'amistat i la justícia, de la seguretat i l'educació per a la pau, de la tolerància i el pluralisme, de la solidaritat, dels continguts de la justícia, de la relació correcta entre llibertat i igualtat, de la secularització i la laïcitat, de la globalització, dels ideals de la democràcia, de la lluita contra la pobresa i la discriminació, de la comunitat internacional, etc. En resum, no hi ha una sola veritat, n'hi ha moltes. No hi ha una forma de viure, n'hi ha moltes. No hi ha unes creences inspiradores d'un model de societat, n'hi ha moltes. I totes han de viure globalitzades dins un marc constitucional, avui, el del país i demà el d'una Confederació Europea i plurinacional.
MIQUEL FERRA I MARTORELL
