Literatura de quiosc per tal de no pensar en una guerra mundial que s'apropava? O per distreure la gent del carrer entorn de la crisi econòmica i l'atur que encara patien els Estats Units? La qüestió és que Famous Fantastic Mysteries era llançat el 1939 i la seva coordinació i direcció seria confiada a Mary Gnaedinger, antiga secretària d'Abraham Merritt, i per tant, experta en aquell tipus de literatura popular. Es tractava de reculls d'autors de narrativa fantàstica poc o mitjanament coneguts. De fet, rescataven obres del gènere quasi oblidades, com per exemple Darkness and Dawn (Les tenebres i l'aurora), de George Allan England, 1912; Friend island (L'illa amiga), de Francis Stevens, 1918; Three lines of old French (Tres línies de vell francès), d'Abraham Merritt, 1919; The girl in the golden atom (L'al·lota dins l'àtom daurat), de Ray Cummings, 1919... No pocs d'aquests relats havien servit d'argument per a pel·lícules de Hollywood quan el cinema era mut encara. Il·lustrats a tot color, aquests llibres quadern o pulp-books apareixien mensualment i es posaven a la venda per vint-i-cinc centaus. De vegades s'hi afegien històries d'algun autor més o menys clàssic, com The Scarlet Plague, (La plaga escarlata) de Jack London. Tampoc hi mancaren col·laboracions femenines, com és el cas d'Inez Haynes Gillmore, autora del relat Angel Island (L'illa de l'àngel). És per això que crec que aquest any de 2008, que vol estar dedicat a la literatura fantàstica i de ciència-ficció, és bona avinentesa tenir present aquelles publicacions que popularitzaren aquests gèneres i dels quals, si us sembla, en farem un tast:
«Laveller va veure al davant d'ell el disc d'un sol d'or que es capficava lentament vers una filera de nobles alzines. Encegat, abaixà la mirada. Estava dret, enfonsats els peus dins la bella herba verda estelada de petites flors blaves. Les abelles en vorejaven els calzes. Petites papallones grogues la sobrevolaven. I bufava un oratjol lleuger, teb i perfumat. Cosa curiosa. Ell no s'hi sentia gens estrany. Era un món normal, com han de ser els mons.
Però recordava haver estat abans dins un altre món, ben diferent d'aquest, un lloc de misteri i sofriment, de llot tacat de sang i rovell, on les nits eren inferns torturats de llums enlluernadores i de sorolls espantosos, d'homes congelats i turmentats que cercaven el repòs i el somni i no el trobaven, i morts que interpretaven una rara dansa. On era això? Havia conegut realment un altre món? Aixecà les mans i les mirà. Estaven cobertes de fang, plenes de ferides, sagnants. Portava un capot tot mullat, amb taques de llot, que provocava fàstic, i els seus peus estaven embotits en botes altes...»
