Surten de Madrid amb destí a Alemanya 490 treballadors per anar a les fàbriques d'armament i materials de guerra. Però són molts més els francesos d'aquell Estat col·laboracionista, que separats de la seva família i enviats, de manera més o menys forçada, a fer jornades esgotadores han de complir en silenci el seu destí.Mentrestant, la França de Vichy, amb ciutats estratègiques com Lió, Toló i la mateixa Marsella, assisteix a un canvi de vida que no és certament digne. I allà es troben molts sollerics, puix que la regió abunda en aquests «entrepôts d'oranges et citrons», la llista dels quals seria massa llarga i sempre incompleta.
Els trobam a Sète, Béziers, Carcassona, Mazamet, Castres, Tolosa, Decazeville, Clermont-Ferrand, Lió, Montélimar, Valence, Grenoble, La Ciotat, Chambéry, Villefranche, Moulins... Poblacions al llarg del Cher, del Roïne, del Tarn...Sollerics botiguers, restauradors, vinaters, magatzemistes, comerciants, que adopten el nom de bateig en francès: Barthélemy Mayol, Jean Ripoll, Antoine Bisbal, Barthélemy Estades, Sébastien Busquets, Michel Caparó, Antoine Ballester, Guillaume Mayol, Barthélemy Alcover... i heus aquí que com a mostra d'aquella increïble activitat, tenim una llista, facilitada per l'investigador Joan Estades (e.p.d.), aquesta tret a fa molts anys per Martí Morell Rullan «Vius», i on amb els seus malnoms hi apareixen els quaranta-tres sollerics que l'any 1887 eren propietaris a Marsella de restaurants, la majoria econòmics, alguns amb dos establiments: Bassó (2), Batlet, Butanes (2), Calentó, Calvià, Carabasseta, Coixí, Domingo, Eloi, Fenasset, Furu, Julià, Manyó, Marquès, Mart, Mestral, Mora, Nasset, Panxeta, Peixet, Penyes (2), Perlús, Pons, Pollu, Apotecari, Quic, Ros, Sants, Sarrier, Satxe, Celler, Silles, Tomba, Pagueta, Vanrell, Vilaró i Vius (2). Més de la meitat d'aquestes «cases de menjars» que gaudien de gran popularitat sobrevisqueren al canvi de segle i seguien funcionant el 1939. Tot un seguit d'aquests s'havien anat instal·lant en el barri del «Vieux-port» i d'altres al de «Le Panier», situat entre l'anterior, la plaça Major i la famosa «Rue de la République», rere l'Ajuntament. Durant molt de temps, les onades d'immigrants que arribaven a Marsella hi trobaven habitatge.
Hitler, per aquest motiu i d'altres, el va fer arrassar. I és que els nazis consideraven Marsella com un «focus de població borda», en les mateixes paraules del Führer, dins el món occidental, i per això, també, Hitler en persona, va decidir a començaments de 1943 la voladura de quasi dos milers de cases i va fer evaquar de la zona, per força i sense cap compensació, més de vint mil persones. Membres significats de la societat marsellesa, entre els quals alguns mallorquins.Entre els monuments desapareguts, el Pavelló Daviel, l'antic Palau de Justícia i la mansió Diamantée, del segle XVI.
MIQUEL FERRA I MARTORELL
