L'estiu del 1520, a Guadalupe estant, un compilador anònim enllestia un llibre sobre Terra Santa, composts els textos amb una experiència pròpia de tal romiatge i els també testimonis de fra Antonio Cruzado (1483), fra Antonio de Lisboa (1508) i fra Diego de Mérida (1512), tot això completat amb relats i dibuixos del marquès de Tarifa i passatges de l'incunable il·lustrat de Bernard Breydenbach (1483). De tot plegat en sortí una mena d'antologia monogràfica que ens explica amb mil detalls com era la Palestina de l'època renaixentista i quines eren les rutes que permetien arribar fins a Jerusalem, destí dels destins. Qualificada de tractat pel seu desconegut autor, l'obra és encapçalada per la següent anotació: «In Dei nomine, amén. Se segueix un molt devot tractat del viatge i misteris de la Terra Santa de Jerusalem i del Mont Sinaí segons ho conten dos religiosos sacerdots de l'orde del gloriós nostre pare Sant Jeroni, professors d'aquesta santa casa i monestir de Nostra Senyora Santa Maria de Guadalupe, en el qual es contenen moltes coses de gran devoció per a consol d'ànimes devotes». Segons podem observar a través de les pàgines de tan curiosa compilació, el viatge de Portugal o Extremadura fins a Palestina es realitzava de tres maneres possibles: per terra, passant pels Pirineus o Catalunya Nord, el sud de França, Itàlia i d'allà cap a la costa libanesa, per una banda. Costejant des de Barcelona la Provença, la ribera italiana i altres ports vers orient, per una altra. I en tercer lloc, passant l'estret de Gibraltar i travessar tot dret la Mediterrània, per Malta i Xipre...
És per això que llegim: «Moltes i grans coses haig de contar d'aquesta illa de Xipre, la qual dic que és quasi tan gran com l'illa de Creta o com Sicília, Sardenya o Mallorca, perquè aquestes cinc illes es diuen germanes per ser les majors i més riques que hi ha en tota la mar Mediterrània». No són d'estranyar, per aquest motiu, la quantitat de relíquies de Terra Santa que guarda el tresor eclesiàstic de la Seu i els nombrosos temples i convents de l'illa, com també les advocacions de sants i personatges bíblics, en alguns casos, fins i tot traspassats al nostre patrimoni rondallístic i de literatura oral. «La distància o camí que hi ha en suma des d'Espanya fins a la ciutat de Jerusalem per via dreta, comptant des d'aquesta santa casa de Nostra Senyora Santa Maria de Guadalupe, són nou-centes divuit llegües, en aquesta manera: des de Guadalupe a la ciutat de Torí, que és en el Piemont en el ducat de Savoia, hi ha dues-centes cinquanta llegües; des de Torí a Venècia dues-centes vint-i-sis milles, com allà es compta, que tres milles fan una llegua; de Venècia en endavant es navega sempre per mar i comptam des d'allà fins a la ciutat de Ragusa cinc-centes milles; des de Ragusa a Candia, nou-centes, des de Candia a Rodes tres-centes; i des de Rodes al port de Jaffa, sis-centes, sempre per mar».
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
