cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
27°

La façana de Lluc (1924)

És enllestida la façana del santuari de Lluc (1924) sota influències regionalistes que, segons els arquitectes responsables de la reforma o millora, no desdiguin del portal del segle XVII i d'alguns elements interiors del temple realitzats sota les pautes del mateix estil, és a dir, barroc, com és ara la cúpula, la volta de mig canó i els marcs de les capelles. Així doncs, les edificacions s'enriquiren amb un neobarroquisme més o menys respectuós amb els corrents estètics anteriors. Ja l'any 1904 el bisbe Campins va restituir, després d'una etapa amb problemes oficials d'expropiació, el col·legi, tot confiant la cura de les seves instal·lacions als missioners dels Sagrats Cors. Això significà la millora de l'hostal, les obres del qual foren enllestides el 1910 i la construcció d'un camí amb els «misteris del rosari», és a dir, una calçada que ornen cinc monuments amb alt-relleus que realitzà l'escultor Josep Llimona i que s'hi instal·laren el 1913. Alhora, és a dir, entre 1909 i 1914 els arquitectes Gaudí, Rubió i Reinés duien a bon terme a la basílica diversos ornaments. La façana barroca del XVII, ja restaurada segons disseny de l'arquitecte Roca.

Poc hi devia haver «in situ» d'aquesta capriciosa majestuositat quan el 1784 Jeroni de Berard redactava el seu Viatge a les viles de Mallorca, quan totes aquestes arquitectures eren més senzilles i més rurals encara que no menys emotives: «La seva situació és dins una frondosa, apacible i fertilíssima vall formada per elevades i aspres muntanyes. En una d'aquestes altures, molt propera al col·legi, es trobà, dins l'encletxa d'un penyal la imatge de Nostra Senyora, venerada amb aquest nom de Lluc, que prengué d'acord amb la tradició, autoritzada del bisbe Desclapés el 1642. Ens diu que un infant esclau i batiat amb el nom de Lluc va veure el 1240 el prodigi d'una llum i una música que des del cel assenyalava aquell indret, i, advertit per ell del que s'esdevenia, un monjo de Sant Bernat que vivia en el seu retret d'Escorca, després d'examinada i trobada aquesta prodigiosa imatge, participà als jurats i cabildo de Palma, els quals, amb molt concurs i solemne processó, la dugueren una mica més avall, a un lloc que els semblava adient per construir-li un oratori i la votaren per patrona d'aquest regne».

Molts són els escriptors que han teixit corones poètiques a la Mare de Déu de Lluc, especialment els de l'Escola Mallorquina i que tenien el precedent dels «gojos» de 1814, eixits de la famosa impremta de Felip Guasp: «Lo nom de Lluc vos convé/ per ser cosa molt notòria,/ que Lluc se deia també/ qui us trobà ço diu la història:/ i la llum de grans ardors/ se trobà ab tal espessura...»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.