nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

George Sand i els llibres (1840)

«El palau del qual més s'enorgulleix Palma -escrivia George Sand en el seu Hivern a Mallorca- és el del comte de Montenegro, ancià octogenari, en altre temps capità general, un dels més il·lustres personatges de Mallorca pel seu naixement, i dels més importants per la seva riquesa. Aquest senyor posseeix una biblioteca que se'ns va permetre visitar...».

La mateixa escriptora, dins la mateixa obra, reproduïa les paraules de l'erudit Tastu, compatriota seu, que passà prop de dos anys a Catalunya i Mallorca dedicat a l'estudi de les llengües romàniques: «Aquesta biblioteca ha estat recopilada per l'oncle del Comte de Montenegro, el cardenal Antoni Despuig, íntim amic de Pius VI. El savi cardenal reuní tot quant a Espanya, França i Itàlia hi havia de remarcable en bibliografia. La part que tracta de la numismàtica i de les arts antigues és singularment completíssima».

Observem aquell casal, en el carreró homònim. La seva façana amb la gran làpida barroca que ens parla, uns caràcters llatins i llavorada heràldica, d'un passat molt llunyà. El seu pati, els arcs i finestrals, les columnes i pilastres... tot ens pot portar, encara, als aires del XIX, romàntics, que alenava George Sand, gran amant de la lletra impresa, devoradora de llibres. En fa bella confessió a les seves «cartes d'un viatger», quan escriu «el muntet de bones obres a les quals em vaig endinsar des del començament de la meva existència han desenvolupat, sens dubte, les bones qualitats que jo pugui tenir. No sé el que m'haurien pogut causar males lectures: no en vaig fer, tenint la sort d'esser ben dirigida en el decurs de la meva infantesa. En aquest aspecte, no tinc altra cosa que bells records. Un llibre ha estat sempre, per mi, un amic, un consell, un company eloqüent i equilibrat capaç de consolar-me, que jo no volia exhaurir tot d'una, i que guardava per a les grans avinenteses... Oh! Quina sensació quan la nit queia sobre aquestes pàgines divines! Quan l'entrellum feia cruelment surar les lletres sobre la pal·lidesa de les fulles!

Em demanava l'àvia, ja a entrada de fosc, el que jo havia fet durant tot el dia, i un poc empegueïda, havia de confessar haver estat llegint molta estona enmig d'un prat. Aleshores, jo era obligada a mostrar quin llibre era aquell, cosa que feia després d'una estona de dubte, això pel gran temor que em fos confiscat sens haver pogut completar-ne la lectura. El vaig treure de la butxaca. Què és? Robinson Crusoe! Oh! Aleshores, la vella padrina somriu. No hagis por. Et pots quedar amb aquest llibre -diu- però un altre dia no oblidis quina és l'hora de sopar! Temps feliços! La meva vall negra! Els salzes del riu! La meva jovenesa escolada! El meu ca vell que no oblidava l'hora de sopar i que responia al llunyà toc de campana amb un dolorós lladruc de pena i golosia...».

Aurora Dupin, anomenada George Sand (París, 1804-Nohant, 1876) va ser, efectivament, educada per la seva àvia, que tenia una mentalitat molt oberta. El 1822 es casava amb el baró Dudevant, però, després de considerar massa opressiva per al seu caràcter, la vida conjugal, l'abandonà i es va unir al poeta Jules Sandeau. Després tingué altres relacions amoroses, entre les quals, Prosper Mérimée, Alfred de Musset, Frederic Chopin, Franz Liszt...

És a dir, que també li agradaven els llibres de carn i os.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.