L'escriptor David Herbert Lawrence (Eastwood Nottinghamshire, 1885-Vence, Provença, 1930) morí de tuberculosi abans de veure publicada la seva obra Etruscan places (1932). Lawrence era el quart fill d'un miner i a l'edat de tretze anys guanyava una beca per anar a la High School de Nottingham. Després de treballar en diferents ocupacions i de publicar quatre obres, abandonà Anglaterra i viatjà per França, Itàlia, Mèxic, Estats Units i Australia. Retornaria a Europa el 1929 i va fer una breu estada a Mallorca, allotjat a l'hotel Príncipe Alfonso, de Cala Major. En aquells dies es va mostrar molt interessat per les civilitzacions clàssiques antigues i de manera especial, per Etrúria. Aquesta nació, formada en el territori de l'actual Toscana, país ric en metalls, es destacà entre els segles VII i I abans de Crist, amb llengua i costums propis. La seva població estava formada per la fusió d'immigrants vinguts de l'est amb gents autòctones i elements de cultura d'origen oriental, continental i indígena.
En ser fundada la ciutat de Tarquínia, en el segle VIII abans de Crist, ja dominaven els etruscs tota la zona del Tíber, els Apenins i l'Arno. Després feren seva la planura del Po i el 600 abans de Crist creaven la Confederació de la Dodecàpolis, integrada per les ciutats de Tarquínia, Vulci, Vetulònia, Caere... i d'altres. Era el moment de la màxima extensió del poder etrusc. Però a finals el segle VI abans de Crist, entren en decadència i la regió llatina se subleva. El 509 abans de Crist, els romans, aliats als grecs, expulsen el rei etrusc i es constitueixen en república. Etrúria serà integrada dins el nou Estat i els seus elements de cultura incorporats o assimilats dins la gran civilització clàssica que se'n deriva. D.H. Lawrence, entre poeta i arqueòleg, anirà a recórrer tots aquells punts geogràfics on l'art etrusc ha deixat vestigis. És un viatge literari profund, amb «ànima històrica», que passa per Cerveteri, Tarquínia, Vulci i Volterra. I fa una llarga aturada per tal d'analitzar les tombes pintades de Tarquínia.
Resta admirat a la vista de les escenes de caça i pesca, indústries domèstiques i costums gastronòmics que una de les cambres sepulcrals li posa al davant. Passa la seva curiosa i encuriosida mirada per vasos hel·lènics decorats amb l'Ull Patern o el Cap de Baccus. I llavors, aquelles terracotes, sobre els sarcòfags, que reprodueixen figures humanas a mida natural, i no jacents, sinó vives, desxondides, amb la mitja rialla que imità la Gioconda. El museu romà de Vil·la Giulia li permet d'eixamplar les visions. A Tarquínia estant i de tomba a tomba, veu, reduïts a plàstica mural, uns músics amb els seus antiquíssims instruments, cenacles amb estovalles molt ben parades, bregues de lleopards, sostres amb tauler d'escacs, Danses primaverals, jocs de dofins i gavines, lleons alats i bous salvatges, genets atlètics i cavalls de fina estampa, arbres del més divers fullam...
Tot un món soterrani que va concloure amb la visita a Volterra, tot començant pels caps que ornen la porta murallada de l'Arc i les escultures i relleus d'Acteon en la seva lluita contra els cans o la sanguinària captura d'un senglar.
Lawrence es va interessar pel passat romà de Mallorca i les possibles influències etrusques en alguna d'aquelles construccions. No en va treure aguller. A començaments de la dècada dels 30 encara hi havia massa coses per a investigar.
