L'inventor Henry Mill havia projectat una màquina d'escriure. Quinze dies després, la reina Anna d'Anglaterra li condedia la patent per a treballar en tan revolucionària idea. Les cròniques defineixen aquell aparell com «una màquina d'imprimir o transcriure lletres, una rere l'altra...». De fet, no tenim cap descripció més detallada d'aquella màquina, la primera, segons notícies, coneguda i de la qual no es degué passar d'un prototipus. La idea doncs degué romandre perduda fins que William Austin Burt, inventor de Detroit, als Estats Units, patentava la seva el 1829. L'artefacte rebia el nom de Typographer i els seus caràcters o tipus de lletres i signes estaven disposats dins una armadura semicircular rotatòria i es movien mitjançant una palanca. Aquest model, però, no tingué gaire sort. Fou destruït per un incendi el 1836.
Hagueren de passar més de tres dècades fins que un altre nord-americà, Christopher Lathan Sholes, «l'home de les H», patentà un altre invent de característiques semblants. Això era ja l'any 1868 i aquesta màquina, molt perfeccionada en els anys següents, donava ja resultats excel·lents. Tant és així, que el març del 1873 era signat un contracte amb la Remington & Sons, una forta empresa de la qual n'era president i soci majoritari Philo Remington. Aquest industrial, nascut a Lichfield, Nova York, el 1816 i mort a Silver Springs, Florida, el 1889, s'havia fet famós arreu del seu país i després, arreu del món, pel seu fusell amb sistema de retrocàrrega, tan emprat en la conquesta de les terres de l'Oest. Tanmateix, els tècnics de la Remington, amb un tal Glidden al capdavant, seguiren aplicant millores a la màquina de Sholes i aconseguiren de fer-la, cent per cent, pràctica i eficaç. Malgrat aquests avanços, els escriptors miraven amb desconfiança l'invent. Se'n fabricava ja un model molt perfeccionat que duia el nom de Remington, però el seu èxit, en el mercat, no era gaire espectacular. Sembla que el primer escriptor que va fer servir una màquina d'escriure fou Mark Twain i se'n felicitava dels avantatges i de les virtuts.
Mentre escric aquest article tenc al davant del meu ordinador una d'aquelles feixugues màquines, en aquest cas portàtil, que va pertànyer al meu avi Miquel Martorell. La marca The Empire ens fa retrocedir als anys de la reina Victòria d'Anglaterra i una inscripció ens indica on fou fabricada: «Sole Agents. The Borneo Com pany Limited. Singapore».
Les formes arcaiques de l'aparell, la solidesa metàl·lica de la seva estructura, el disseny que redueix el seu volum per tal que pugui esser portada dins una maleteta de ferro, la fan, sens dubte, en els temps que corren, una autèntica peça de museu.
