algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Les Illes de la mar llatina (227 a.C.)

En aquesta data Roma segellava la seva hegemonia sobre les illes més properes a la península italiana, és a dir, Còrsega, Sardenya i Sicília, que seran les seves primeres províncies d'ultramar. Més tard, en el segle I abans de Crist, les altres illes de la Mediterrània passen a mans de l'imperi, entre elles, les Balears.

Així, la Maditerrània, com si fos un llac romà, una mar exclusivament llatina, es fa senyora de Xipre, Creta, Malta i l'arxipèlag de Grècia. Aquest exemple de Roma ho practicaran, des de llavors, totes les nacions poderoses de la Terra, i altres no tan poderoses. Per quin motiu, moral o ètic, lògic o filosòfic, ha de pertànyer una illa, que és una unitat geogràfica ben definida, a un continent? Per quina raó una illa no pot esser només illa i res més?

Els imperis i regnes del món, al llarg de la història, s'han anat repartint illes com aquell que reparteix panets. Així, per a més exemple, un es demana per què l'illa de Christmas pertany a Austràlia quan es troba més a prop de Yakarta que no pas del Pacífic sud. I per què les illes Comors pertanyen la meitat a Madagascar i l'altre meitat a França? I per què l'illa de la Gonâve ha d'esser propietat d'Haití? Les illes són, sens dubte, com els infants. Et pot tocar un pare ric o un pare pobre, un pare dèspota i tirànic o un pare afectuós. Però alerta a voler trencar cadenes!

Una illa ha de saber molt bé a qui pertany i deixar-se dur per etapes d'intel·ligent paternalisme o hipòcrita explotació. És el concepte de província insular, que mai no es perdona, que es mira amb desconfiança, puix es troba físicament deslligada del continent i els llaços que l'han d'unir a la metròpoli esdevenen immaterials, espirituals, de vegades i segons d'on parlam, artificials.

El que sí és cert és que aquelles illes que aixequen les seves veus independentistes, mogudes majoritàriament per la jovenesa, són silenciades pels poders centrals: cas de Còrsega. Poblada ja en el III mil·lenni abans de Crist, població que desenvolupà una interessant cultura megalítica, fou envaïda per focens, etruscs, cartaginesos, romans i bizantins. El 1077 la Santa Seu la cedia a Pisa. Després, en el segle XII, passava a mans de Gènova. El 1297 el Papa la concedia a Jaume II d'Aragó. En el segle XIV cau novament sota el poder de Pisa i Gènova, una situació que es perllonga fins al segle XVIII. El 1768 Gènova la transfereix a França, malgrat la protesta dels independentistes, dirigits per Paoli. Durant la Segona Guerra Mundial és ocupada per Itàlia. Després, els moviments independentistes continuen, això malgrat l'estatut regional del 1982 i la seva declaració, el 1991, com a «col·lectivitat territorial» amb un estatut d'autonomia. Però no és el que desitja una part de la població i la violència de diferents grups separatistes continua...

No menys moguda és la història de Creta, bressol de la cultura minoica, gloriosa i autòctona. Després, els invasors, els romans, els bizantins, els àrabs, els venecians, els turcs... Es llançà en braços de Grècia per fugir de la sobirania otomana... Illes, comprades, venudes, baratades com qualsevol producte de mercat. I què no és trist això?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.