Va escriure: «Són moderats tots els que tenen por o tots els que pensen trair d'alguna manera», i es referia als indecisos, als mitges tintes, als avui sí i demà no, als ulls que no són capaços de mirar-te a la cara, la figura de Judes Iscariot que neix i reneix pels segles dels segles. Perquè trair és violar la fidelitat que devem a algú o alguna cosa i això significa que les conseqüències d'una traïció poden ser devastadores. Això ho sabia molt bé el Che quan es trobava amb la seva guerrilla immers en les selves de Bolívia aquell mes d'agost i tal dia com avui confiava al seu diari de campanya: «La recerca d'un camí ha estat un fracàs; Miguel i Urbano han trigat cinquanta-set minuts a tornar; avançam molt lentament. No tenim noves de l'exterior. Pacho es va recobrant força bé; jo, en canvi, estic malament; es pot colombrar una sortida a curt termini. He provat una injecció endovenosa de novocaïna, sense cap resultat».
Malalt de la seva asma de tota la vida, el Che Guevara ha de mantenir una doble lluita: contra l'enemic i contra aquesta sudoració intermitent deguda a la contracció espasmòdica dels bronquis, acompanyada de ranera, sensació d'opressió al pit i expectoració.
Però més que de l'asma, desconfia dels fluixos de caràcter, dels possibles traïdors, perquè sap, i no s'equivoca, que un traïdor el durà a la mort.
«Arribam a un congost que pren rumb sud-oest i pot ser que tengui el seu desguàs en els torrents que van al Río Grande. Demà enviaré dos homes a explorar i Miguel ho farà per la nostra banda. La meva asma ha millorat una miqueta».
Mai no perdia la força moral. Confiava conquerir, amb la seva petita tropa, tot un país. La seva anàlisi de la situació no era, tanmateix, gens optimista: «Es mantenen els punts negatius del mes anterior, és a dir, impossibilitat de contacte amb Joaquín i l'exterior i pèrdua d'homes, ara som vint-i-dos, amb tres baldats, com jo mateix, la qual cosa disminueix la mobilitat. Hem tingut tres trobades amb gent armada, incloent-hi la presa de Sumaipata, causant a l'Exèrcit set morts i deu ferits, xifres apropades d'acord amb comunicats confusos. Nosaltres hem perdut dos homes i hem tingut un ferit. Però segueix la manca de contacte i d'incorporació camperola, mentre que la llegenda de la guerrilla adquireix dimensions continentals; Onganía tanca fronteres i el Perú pren precaucions. Fracassa un intent de contacte a través de Paulino. La moral i experiència de lluita de guerrilla augmenta a cada combat, encara que resten fluixos Camba i Chapaco. L'Exèrcit segueix sense saber bé el que fa, encara que hi ha unitats que semblen més combatives. La crisi política s'accentua en el govern, però Estats Units està donant petits crèdits que són una gran ajuda a nivell bolivià, amb la qual cosa atura els que no estan contents. Per ara, les tasques més urgents són: restablir els contactes, incorporar combatents i aconseguir medecines».
