Escriu Medel que la «Porta del Mar, anomenada vulgarment de la Calatrava, es troba al sud, sud-oest, i dóna entrada al carrer de Sant Jeroni.

No ofereix altra cosa de particular en la seva arquitectura sinó que passat l'espai de la muralla es troba un arc de la vella fortificació, les quals pedres estan totes corcades. No he pogut trobar cap raó de l'època que la primitiva porta fou construïda: el viatger que l'observa des del terraplà de la muralla no pot evitar que la seva imaginació es remunti als temps que el barri de la Calatrava prengué nom, segons tradició, d'habitar-hi un dels principals magnats d'aquest orde».

Però més afortunat en matèria de recerca de documents, Mn. Antoni Pons escriu: «El lloctinent de Mallorca Dalmau de Banyuls i els procuradors Miquel Rullan i Pere Burgues, concedien, en nom del rei, als jurats de la universitat, Jaume de Santacília, cavaller, Pere de Montçó, Jaume des Portell, Benito de Blancas i Bernat sa Coma, llicència per obrir un portell a la ciutat, prop de la mar, en el lloc anomenat Calatrava, un portell no referit a l'actual, sinó a un altre més a l'interior de la població i en un mur més antic desaparegut».

El problema era que «davant d'aquest recinte i aferrat al portell hi havia un espai de terra, destinat a fossat o cementiri musulmà que s'estenia fins a vorera de mar. Aquesta situació pugnava visiblement amb la bona imatge i amb la salubritat de la població i el tràfec dels que entraven i sortien, i per tant, hom clamava per una urgent solució, i aquesta era la d'exhumar els cadàvers sarraïns, i implantar en aquell mateix indret d'un arsenal per a la construcció d'embarcacions, dipòsit de llenya per a càrrega i descàrrega i altres serveis reclamats per la ciutat».

Els papers, per altra banda, ens han deixat alguns noms de cases i persones que abans de la Conquesta cristiana tenien el seu habitatge en aquest angle de la ciutat, com Alfua, al-Sûsî, al-Qalîl o Hasan Tinlos, entre d'altres.

Pel que fa als cavallers de l'orde de Calatrava i la seva efímera possessió d'aquests llocs no crec que sia sobrer evocar-los, encara que només amb dues dotzenes de paraules:

«L'Orde Militar de Calatrava, també de caràcter religiós, com els templers, fou fundada el 1158.

La seva regla, datada el 1164, fou adoptada per diferents ordes militars i participà en la campanya contra els musulmans de Ferran II i Alfons X, rebent per causa d'aquests serveis generoses donacions de terres que el convertiren en una de les primeres potències europees de la Península. Amb el nomenament de Ferran El Catòlic com administrador general de l'Orde, el 1488, els béns d'aquest passaren a la Corona».