Gaspar Melchor de Jovellanos era nomenat ministre de Gràcia i Justícia, malgrat els seus desitjos en sentit contrari. No podria cessar en aquest càrrec fins al 15 d'agost de 1798. El motiu principal que l'obligava a protestar en el seu interior contra una ocupació política que li restaria temps per a l'estudi i la creació literària el demostraria a través dels seus escrits, com quan anunciava temps feliços per a l'Institut de Ciències Naturals:
«És gran el goig que inunda la meva ànima quan us faig aquest preciós anunci, vosaltres mateixos ho podeu bestreure de l'afany amb el qual he procurat accelerar-lo i de la constància amb la qual vaig combatre els entrebancs que el retardaven. Cediren tots finalment, i el meu cor es sentí penetrat de tendresa en considerar com són de rars i poc emprats els camins per on la Divina Providència em conduí a aquest alegre i ben trobat instant. Per ventura han caigut ja de la vostra memòria aquells dies de sorpresa i angoixa, quan sobtadament em vaig veure arrabassat de la vostra presència, i portat, per un impuls irresistible, a un altre destí tan superior a les meves forces com ho era als meus desitjos?
Gaspar Melchor Jovellanos (Gijón, 1744-Puerto de Vega, 1811) havia nascut en el si d'una família noble però de pocs recursos i tanmateix arribà a esser una de les figures més representatives de la Il·lustració. El 1767 fou nomenat alcalde del crim i el 1744 oïdor de l'Audiència de Sevilla. El 1778 es traslladava a Madrid com a batle de Cort, i dos anys després fou conseller d'Ordres; ingressà a les acadèmies de la Història i de San Fernando, i la Real Academia Española el nomenà supernumerari; ocupacions que el feren escriure nombrosos informes, dictàmens, discursos i articles.
Godoy el nomenà secretari o ministre de Gràcia i Justícia el 1797 però l'any següent, envejós de la seva personalitat, el desterrà a Gijón. No n'hi hagué prou. El 1801 era detingut i deportat a Mallorca. Aquí restà com a presoner a la Cartoixa de Valldemossa i, després, al castell de Bellver. L'acusaven d'un delicte d'Estat i ell no va saber mai, exactament, en què consistia aquell delicte. Ferran VII, el 1808, el feia personar-se per una falta que mai no va cometre. Llavors, el rei Josep Bonaparte i el general Murat feren tot el possible per a atreure'l a la seva causa. Jovellanos es va identificar, però, amb la lluita contra les forces d'ocupació napoleòniques i representà Astúries en la Junta Central. Un cop constituïda la Regència, es traslladà de Cadis a Gijón el 1811, morint poc després. Representa l'home compromès que essent vocacionalment un treballador de la cultura es veu de cop i volta empès, a cada punt, a entrar en els negocis públics que tanmateix l'angoixen i el destorben. La independència política de l'artista n'és la lliçó que representa.
