algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
34°

Els pols Azaña-Goded (1932)

La Segona República, amb tan poca sort com la primera, visqué cada dia de la seva existència remors de cop d'Estat. Azaña escrivia que «es diu que la Guàrdia Civil prepara un cop, que la Direcció General és un centre d'intrigues... En aquesta situació, jo som com un caçador, en un silenci i en una immobilitat absoluts; però amb cent ulls...».

Azaña tenia notícia d'una conversació telefònica entre París i Madrid sobre un cop que havia estat retardat i en el decurs de la qual es parlava d'un tal Pepe, que era com molts coneixien el general Sanjurjo...

Però sembla que amb qui tenia relacions molt difícils Azaña era amb el coronel Goded, que seria capità general de les Balears en esclatar la Guerra civil. El veia intel·ligent i perillós. I escrivia d'ell que «petitó, eixut, biliós, amb uns ullets que no semblen seus sinó postissos, molt vanitós i pedant, parla molt, presumeix de gran prestigi dins l'Exèrcit i de ser molt conegut fora d'Espanya. Crec que fa poca feina a l'Estat major central. Somnia ser ministre de la Guerra o alguna cosa més. Es troba molt dolgut que les reformes li hagin tallat la carrera...».

Azaña decideix tractar bé aquell home tan difícil que suposa una amenaça per a la institució republicana i escriu quina serà la seva estratègia: «Seria un desbarat que jo li donàs una empenta per tal que es posàs entre els que conspiren contra la República o contra el Govern. Aquesta raó, i no principalment la de ser la seva presència i les seves paraules en el succés d'avui, diferents de les dels altres generals, és la que em mou a dur amb ell les coses d'una altra manera. Goded té amics dins l'Exèrcit, encara que no tants com imagina; a Àfrica va fer favors, i molts li deuen ascensos i avantatges. Però pel mateix motiu, és potser el general que té més enemics dins l'Exèrcit. L'acusen d'intrigant, d'autoritari, de cacic. Per això ell veu de tan mala gana que siguin revisats els ascensos per mèrits de guerra; diu que aquest propòsit és transigir amb l'esperit de les antigues juntes de defensa.

Jo he procurat reconciliar Goded amb el règim i amb la política general de la República, empresa que no hauria gosat emprendre amb altres, que són simples llengües-llargues. Amb aquest home petitó, espavilat i quelcom malsofrit, la prova em semblava útil, i per a mi, personalment, de bon joc. Em pensava haver-ho aconseguit. Però sembla que Goded porta dintre seu rancúnies inextingibles».

Azaña s'adonava que Goded li fugia de les mans. El temps demostraria que era així. La tempesta contra la República augmentava. Azaña escriví passats els dies: «Ara que la nigulada que semblava formar-se el mes d'abril i que s'esbargí, torna a aparèixer i és més forta i amenaçadora. Ja sé que periòdicament es reprodueix. Mai hi ha dades ni actes que permetin incoar un procés. El cas de Barrera és típic. Donar garrotades de cec és pitjor. La millor cosa seria deixar-los arribar a una demostració exterior i esclafar-los. Els pronunciaments militars encara tenen prestigi. Molta gent creu, i sobretot els monàrquics, que si la República subsisteix és perquè els espanyols ho consenten...».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.