algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Mor Granville Hall (1924)

Mor, tal dia com avui, Granville Stanley Hall, famós psicòleg nord-americà (Asfield, Massachusetts, 1846), després de llarga malaltia. La defunció té lloc a Worcester, de la qual universitat, la que es diu Universitat de Clark, fou director fins el 1919. Hall s'havia graduat en el College Williams el 1867 i obtingué després el seu doctorat a Harvard, el 1878. Deixeble de William James, passà llavors a Alemanya per tal d'ampliar estudis amb el doctor Helmholtz. De bell nou als Estats Units, el 1882 donava una sèrie de conferències a la universitat Johns Hopkins. Un any després era nomenat professor de psicologia i pedagogia. Restant a la Johns Hopkins fundà un laboratori de psicologia experimental, el primer de Nord-amèrica. La seva tasca fou llarga i fecunda.

Com a seguidor de William James, Hall s'interessà per la psicologia del funcionalisme, vigent des del 1890 i que comptà, també, amb les observacions de Dewey. Es tractava d'estudiar les funcions de la conducta i els processos mentals, i no simplement la seva estructura. No es limitaren a la descripció i a l'anàlisi de les experiències sensorials i dels continguts de la ment, tot mesurant, especialment, l'activitat global de l'individu. Així, el funcionalisme presentava dues característiques fonamentals: estudi de la conducta i experiència total de l'individu, i interès per les funcions implícites en les seves activitats.

Després de la fundació del laboratori de Hall, Galton en fundava un de «testing» i creava nombrosos tests, entre els quals els dedicats a la discriminació dels sons i dels colors, de les percepcions visuals, del temps de reacció... Aquesta tècnica es va veure augmentada i completada per Cattell, Kraepelin, Binet i Henri. En general consistia a agrupar una sèrie de tests en quatre categories: percepció, memòria, associació i funcions motores. Passat un temps hi foren incorporats nous valors al marge de la tradició psicofisiològica: sentiments morals, judici estètic, imaginació, comprensió. La col·laboració de Simon possibilità que fos presentada el 1905 la primera escala mètrica d'intel·ligència, revisada el 1908 i el 1911. La darrera contribució important d'aquells moments tingué lloc de la mà d'Spearman amb nous mètodes estadístics d'investigació de les actituds i la teoria del factor G. Entre el 1910 i el 1920 l'escala mètrica de Binet-Simon ja havia aconseguit un èxit universal.

En resum, aquell primer laboratori fou la semença d'una llarga trajectòria de valuoses aportacions. Ja és sabut que la ciència que pugui desenvolupar un savi és només una pedra del gran edifici experimental.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.