Enmig del Call Menor, la plaça de Can Tagamanent, ombrejada per un vell om (ulmus minor), forma una mena de mirador que s'alça per damunt del desnivell de la calçada. És com un empedrat pujol que descendeix cap a la costa de Can Santacília. L'arbre, amb el seu esponerós brancatge de fulles petites, asimètriques i dentades, domina aquest espai. Les cases que l'envolten, de distints estils arquitectònics, entre els quals es pot destacar el modernisme, han estat construïdes entre el final del segle XIX i començaments del XX. Tanmateix, la casa més emblemàtica és la de la família Tagamanent, avui reformada. La seva història es remunta al segle XIII, quan Pere de Tagamanent acompanyà el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca. Aquest llinatge, que té per armes un escut escacat d'or i de sable, tenia a Ciutat un gran prestigi. Una placa sobre la façana de l'edifici recorda l'estada de Santa Catalina Thomàs a les golfes del casal mentre esperava entrar al convent de Santa Magdalena com a novícia. El 1931, Mossèn Antoni Maria Alcover publica la biografia que duu per títoVida abreviada de Santa Catalina Thomas i hi descriu l'edifici: «És un antic casal, encara que modernitzat desgraciadament. Potser molt bé del segle XV, puix que en té tot l'aire i les característiques primigènies. La distribució interior està tramudada de cap a peus, tant a la planta baixa com a dedalt; en tot i això, en el pis principal conserva una cambreta molt embaixada que en té una altra just damunt que hi pugen per una escala de caragol i que encara li diuen sa cambra de la Beata, que seria la que ella ocupava. Treu una finestra en el frontis de la casa. Tal finestra se veu en el pis principal, més petita que les altres, a mà esquerra».
Per altra banda, biògraf també de la Beata, Mossèn Pere Antoni Magraner escrivia (1930) que «arribant a Ciutat, fra Antoni acomodà na Catalina a casa del cavaller molt principal Mateu Zafortesa Tagamanent, fill de Pere Joan Zafortesa, qui en temps de la social revolució de les Germanies, pels seus treballs de pacificació i prudència, tot i haver rebut danys gravíssims, meresqué ser nomenat Restaurador de la pàtria...».
Aquest aristòcrata estava casat amb Magdalena Gual de Mur i Termens, i ja en aquell temps consta que vivien en aquesta casa de la placeta de Sant Bartomeu, avui dita de Can Tagamanent. Mentre fra Antoni Castanyeda feia passes per cercar convent a na Catalina, aquesta vivia en la casa recollida i separada dels servents i dona Magdalena Gual li mostrà de llegir i escriure, ja que no n'hi havien ensenyat a ca seva ni a Son Gallard. Els biògrafs la'ns descriuen vestida amb roba d'estamenya, indumentària amb el cos afegit a la gonella, tot de color fosc, que la cobria del coll fins als peus, com ho acostumaven a dur les al·lotes pobres d'aquest districte. Els Zafortesa Tagamanent foren padrins de bateig dels jueus conversos que portarien el cognom «Forteza» i «Tagamanent».
En els arxius trobam també diferents personatges d'aquest cognom adoptat pels xuetes. Són els següents: Antònia Benvenguda Tagamanent (1488), Daniel i Isabel Tagamanent (1491), Raphael Tagamanent (1485), Bonanat Tagamanent (1489), Ester Tagamanent (1490), Violant Tagamament (1493) i Castellana Tagamanent (1511).
En resum i com es pot veure, una placeta plena d'història.
