algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Guillem Colom i Ferrà (1926)

La política i poetessa sollerica Maria Mayol, amb la col·laboració de personalitats de la cultura local i illenca, com és el cas del poeta, també solleric, Guillem Colom i Ferrà, posa en marxa el Foment de Cultura de la Dona, constituint-se alhora el Patronat de la Biblioteca. Llegint com s'esdevingueren les coses en aquell moment de la nostra història, quan el Règim de Miguel Primo de Rivera posava entrebancs a qualsevol iniciativa de caràcter social o catalanista, veim que Guillem Colom, jove, es mou ací i enllà en qualsevol tasca que sia d'interès cultural per a la vall i Mallorca.

Com a president, el 1930, de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, no oblida de dirigir els seus esforços en la creació de biblioteques, organització de concerts de música, programació d'exposicions i conferències, preparació d'activitats com és l'excursionisme... Era un moment interessant que havia de conduir, el juliol del 1931, a l'assemblea d'ajuntaments i entitats que examinaren i aprovaren el projecte d'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears», on Guillem Colom, com a representant del FCD, juntament amb Maria Mayol i Francisca Rotger, hi participa amb entusiasme.

Tot plegat ens podria servir per considerar que el poeta solleric, l'autor d'aquell magne poema en dotze cants, El Comte Ma, més neoromàntic que no pas «bernanista» com els seus companys de l'Escola Mallorquina, com a promotor social i cultural en un moments força difícils, una cronologia que és com un entrepà entre dues tragèdies: la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic, encara que la llarga dictadura franquista deixava poques finestres per on mirar la cultura nostrada, Guillem Colom seguí col·laborant, quan no capitanejant, tota mena d'iniciatives altruistes, literàries o de promoció de la cultura. S'interessarà, en aquelles dècades i dècades grisenques, per l'aspecte arqueològic, és a dir, per la nostra realitat identificativa més llunyana que ningú no ens pot falsificar o robar. Els avis de l'Edat de Pedra. Quaranta anys després, també un vint-i-quatre de juny componia aquests versos:

«Dòlmens sagrats d'aquella Nura antiga/ que fa mil anys, extàtics, us dreçau,/ impassibles al temps que ens va us calciga,/ entre una terra eixuta i un cel blau!/ ¿Quina tribu de cíclops us plantava/ per sempre més amb mà i braó d'aram?/ ¿A coll de quins centaures us portava/ com a fites eternes sobre el camp?»...

En el moment de fer aquest article volem donar constància que fa uns dies se celebrà a la possessió històrica de Miramar un sentit i merescut homenatge al poeta Guillem Colom, on es posà de manifest no només la seva obra literària sinó també els seus mèrits de ciutadà exemplar i home ben fidel a les seves idees. Familiars, amics i lectors del poeta pogueren gaudir d'una esplèndida diada i conèixer qualcom més del personatge.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.