Madame Boulanger, exactriu del Teatre de l'Òpera Còmica de París, potser parenta d'aquell general George Boulanger (1837-1891), que intentà vanament enderrocar el règim republicà, el 1886, era encara molt coneguda arreu de França. Els seus primers èxits havien estat, fins i tot, aplaudits, pel mateix Bonaparte. Però la maduresa s'endú molts somnis i la vellesa, més. Per això, en eJournal de Commerce, en aquesta data, apareixia aquesta «sensacional» i curiosa notícia:
«Un horabaixenc de la setmana passada, la bona senyora es trobava sola, segons costum, asseguda en una de les peces de pedra del baluard dels Italians, alenant una miqueta d'aire fresc que de vegades ens du el crepuscle vespertí després d'un dia fortament assolellat. Devers mitja hora havia passat, quan un cavaller, vestit amb molta elegància i amb gestos educats, va prendre seient al costat d'ella, restà silenciós una estona i llavors començà: Si no vaig errat, tinc el gran honor de parlar a Madame Boulanger? -Efectivament, contestà l'actriu. -Però, com és possible, Madame, que us hagueu determinat a abandonar l'escena quan hi recollíeu rics i meritosos llorers? I llavors, sense esperar resposta, afegí: Almenys heu d'esperar, Madame, que fareu gaudir la societat de la vostra presència, de la qual, tan cruelment, ens haveu privat. No dubtaré que en el món de societat heu de rebre fervorosa acollida, igual que la que heu tingut en el teatre. Al davant de mots tan amables, Madame, que tenia un sentiment de repugnància envers dels homes que, sense conèixer les senyores, les cerquen i les provoquen amb una audàcia que només dóna ridícula presumpció; però aquest era extremadament cortès, i tot ell reflectia el cavaller atent, l'home de saló. Madame sostingué, doncs, la conversació com una senyora ben educada i de molt tacte. En pocs minuts, fixa la mirada el cavaller en la bossa que Madame té al costat, l'agafa, l'examina, fa mil lloances del seu graciós disseny, i la torna a deixar allà on era. Finalment, Madame Boulanger s'aixeca i es disposa a marxar. El cavaller li ofereix el braç, dient que és perillós per a una senyora sola anar de nit pels carrers de París. Madame Boulanger es nega a acceptar el braç. Ell no hi insisteix. Saluda profundament i se'n va. Arriba Madame a ca seva, cerca les claus dins la bossa i no les troba. Envia l'home de la porteria a cercar un ferrer...»
Qui hi trobaria a l'altra banda de la porta? Madame va tenir la precaució d'ensumar el robatori, cercar els veïns i la policia.
Tot entrant al pis, la cosa semblava en calma. Els mobles en el seu lloc, cap senyal de violència per a forçar armaris i caixons... Però rera d'unes cortines, hi descobriren dos individus, armats amb punyals i portant un manat de claus. Un d'ells era el «dandy» del baluard dels Italians. No havien tingut temps de netejar aquell apartament.
