algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
14°

Neix Carles de Foucauld (1858)

Neix a Estrasburg, França, el mateix any de les aparicions de la Mare de Déu de Lorda, el vescomte Carles de Foucauld, orfe de pare i mare als sis anys i que fou educat, juntament amb la seva germana Maria, pel seu avi matern. La seva infantesa, dins la vella aristocràcia, en el món burgès de l'època, mai no hauria pogut fer sospitar l'existència d'una ànima solidària i sacrificada. Era el moment del racionalisme i com ell mateix va escriure: «Jo, als disset anys, era tot egoisme, vanitat, impietat; no anhelava més que allò que és dolent. Estava boig i no me n'adonava...».

Era alumne del col·legi dels jesuïtes de París i el seu expedient com estudiant era dels pitjors. El 1878 mor el seu avi i Carles, a més de ser totalment lliure, cobra tota l'herència familiar. Als vint anys es dóna a la «bona vida» i perd en bauxes tota la seva fortuna. Després va ser oficial de cavalleria dins l'Exèrcit francès i als vint-i-dos anys, per indisciplina i mala conducta, acaba sent-ne expulsat.

Escriví: «Durant dotze anys he viscut sense fe; vaig romandre tot aquest temps sense creure en res i sense negar res. La meva vida tenia una gran buidor i mancava de tot sentit. Jo sabia que obrava malament. Però no ho aprovava ni ho volia. Jo sentia un buit dolorós, una tristor que mai no he tornat a sentir des de llavors; una tristor que acudia cada cop que jo em trobava totsol en la meva habitació...».

Després d'aquella vida tan moguda i inútil, actuà com a militar i explorador al Marroc. El 1890 ingressava en l'orde de la Trapa, i es dedicà, des d'aleshores, a la vida espiritual i l'estudi dels tuareg, a Tamanrasset, Algèria. Escriví dues obres importants, una de tipus místic, Escrits espirituals, i un altra científica, Diccionari tuareg-francès. Donà tot el que tenia, i es féu molt popular entre els nadius nord-africans. Li deien el «morabit» blanc. El 1916 es trobava a Tamanrasset, en el fortí on es refugiava la població amenaçada d'aquell indret. Hi hagué un atac dels «fallaga» i havent entrat els rebels dins el recinte, el mataren a trets de fusell, un cop el tingueren lligat de mans i agenollat.

«Tamanrasset, en el cor del desert d'Algèria, a vuit o deu setmanes de camell des de la capital, és avui el centre propulsor de la fe entre els nòmades, els famosos tuareg algerians. Allà, lluny de la seva pàtria, moria assassinat el primer de desembre del 1916 el Germà Carles de Foucauld. Aquest apòstol dels temps moderns "explica un dels seus biògrafs" moria sol, sense haver aconseguit de tenir un sol deixeble».

En el seu testament, Foucauld havia escrit: «Desig ser soterrat allà on la mort em trobi. No vull que el meu cos sia retirat del lloc on Déu vulgui posar fi al meu peregrinar...».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.