L'arqueòleg alemany Schliemann descobreix l'antiquíssima ciutat de Troia, considerada, fins aleshores, una llegenda. Aquesta població, les excavacions de la qual es feren en nou etapes, corresponents a les èpoques primitiva, micènica, homèrica, hel·lenística i romana. Aquesta ciutat egea estava situada a la zona de l'actual Hissarlik (Turquia) i fou capital de la Tròade, fundada, segons la tradició, per Dardà, a dos quilòmetres del riu Küçük Menderes septentrional, és a dir, l'antic Escamandre. Sembla que primera excavació feta un poc comsevulla per Schliemann destruí dades importants i això, en el segle XIX, en què no es disposava de grans mitjans tècnics, no és gens d'estranyar. Una de les troballes més interessants fou l'anomenat «tresor de Príam», un altre error romàntic, ja que analitzades les peces de metall, han estat datades mil anys abans que aquell personatge. Recordem que Príam fou el darrer rei de Troia, fill de Laomedont, pare d'Hèctor, que fou degollat per Pirrus, un cop presa la població. Vanament volgué la feble mà del vellet monarca llançar una gran sageta, però li mancaren les forces, «tellum imbele sine ictu», i Pirrus l'assassinà sense pietat sobre les grades d'un altar. Parlem, però, de l'altre personatge que ens interessa en aquesta història, Calques, endevinador grec que segons asseguraven havia rebut d'Apol·lo la virtut de conèixer el passat, el present i el futur. Acompanyà Agamèmnon durant la guerra de Grècia contra Troia. A conseqüència dels seus oracles, Agamèmnon es sentí obligat a sacrificar la seva filla, Ifigènia, al davant de la deessa Artemisa, per tal que aquesta calmàs els vents contraris que impedien a la flota grega navegar fins a Troia. També és tradició que aquest personatge féu construir el cavall de fusta que suposà la conquesta de la ciutat pels grecs. Sembla que Calques endevinà almanco quan moriria, i assegurà que això seria quan hi hagués un endevinador millor que ell. En esser suplantat per Mopsus, Calques morí de pena.
En una recent exposició de la Fundació la Caixa sota el títol de La Mar d'Ulisses se'ns narra l'aventura marítima dels egipcis, fenicis, grecs, cartaginesos i romans. Ens mostra les primeres embarcacions de papir i els grans vaixells mercantils fenicis que navegaven de Tir a Cadis. Un tipus d'aquests vaixells tenia la proa en forma de cap de cavall i segons una nova teoria, el cavall de Troia seria una d'aquestes naus a la qual haurien posat rodes per a traslladar-lo terra endins. És una teoria ben versemblant a la vista d'una d'aquelles embarcacions. La figura del cavall estava molt ben tallada i executada. Els guerrers, per tant, estarien amagats en el ventre del vaixell.
