Tal dia com avui, un dels majors tresors de la història desapareix en la mar, prop de les costes sud"africanes. Es tracta del tron indi dels paons, fet en or massís i ornat profusament amb perles i pedres precioses, moble fastuós que va acompanyat amb dotze grans baguls també tots plens de gemmes de valor incalculable, entre robins, maragdes, safirs, topazis... Els anglesos s'havien apoderat de tals riqueses a Delhi, Índia, i l'embarcaren en el «Grosve snor», un veler ràpid de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que no pogué resistir una gran tempesta en el Cap de Bona Esperança. Sotsobrà i se n'anà a fons. Malgrat tots els esforços desplegats en diferents èpoques, des d'aquell temps, aquest gran tresor no ha estat mai recuperat. I no és estrany, en aquell punt oceànic on tants vaixells es negaren. Sobre com és de perillós aquell indret, en parlava un guardiamarina de la corbeta «Nautilus» en el segle XIX: «Per al que navega no hi hauria d'haver nit.

La nit amb tempesta a la mar redobla el perill. No és de nit, sinó les dotze i quart del matí... quan tota la dotació dina. No passa res. De sobte, una gran pluja. I una terrible ràfaga de vent que, en canviar al sud, agafa totes les veles i les estreny contra els pals amb tal força, que es perd el govern del vaixell, i és a punt de trencar els pals i inclinar el Nautilus contra les ones per a fer"lo sotsobrar. Són els traïdors contrastos, contrastos del vent, dels que cal alliberar"se sense perdre un instant en la maniobra...»

Una altra història de tal dia com avui, aquell mateix any, era que Mozart, ja en plena maduresa, es casava amb Constança Weber.
Això havia començat cinc anys abans, quan el compositor va conèixer Aloysia Weber, una jove cantant de la qual s'enamorà. Aquest idil·li no anava malament però s'hagueren de separar, ja que Mozart tenia contractes per actuar a París. Quan es trobava a la capital francesa morí sa mare i això, juntament amb la manca d'èxit dels seus concerts, el deprimí molt. Tornà a Mannheim, molt trist, tot pensant que en braços d'Aloysa es podria animar novament. Però la cantant, que en aquell temps havia aconseguit la fama, el rebutja. Ja no l'estima i li sobren pretendents. Decebut professionalment i en matèria amorosa, deixa passar els dies. Poc a poc torna a treballar i el 1781 té un gran èxit amb els seus concerts a Viena. En el decurs d'una d'aquestes celebracions coneix Constança, la germana d'Aloysa. Eufòric, més content que mai, Mozart estrena els seus «Concerts per a piano i orquestra». És igualment celebrat l'èxit de la seva òpera «El rapte del serrall». Mozart és feliç i sembla ben enamorat. Els seus amics vienesos comproven que ha recuperat el bon humor i mostra renovades il·lusions.