Nascut el 1578, fill de Felip II i fet rei el 1598, mor tal dia com avui Felip III, el qual, en pujar al tron, es trobà amb un país mig arruïnat. En lloc d'afagar el timó del govern, deixà amb tots els poders el duc de Lerma, per tal que el representàs. Aquest, home actiu i intel·ligent, va comprendre que la nació havia de menester pau i procurà mantenir-la per tots els mitjans possibles.
Tanmateix, va tenir les seves mancances en dos punts massa importants. Per una banda no va saber reorganitzar la hisenda pública i, per una altra, tampoc no sapigué evitar la inhumana expulsió de mig milió de moriscs, verificada el 1610, que deixà bona part de l'agricultura abandonada. Però qui era, en realitat, aquest Francisco Gómez de Sandóval y Rojas, duc de Lerma? Nascut el 1550 i mort el 1625, governà les Espanyes durant dues dècades, en el decurs de les quals, reuní una grandiosa fortuna. Després de la mort de la seva dona, sentint-se amenaçat, rebé els sagrats ordes i, fins i tot, el capell cardenalici de mans de Pau V. No se n'alliberà, però, d'un procés que, muntat pel rei Felip IV, l'obligà a restituir un milió quatre-cents mil escuts d'or, la més gran fortuna fins aleshores coneguda. De tot allò n'ha quedat una dita popular, en castellà, que fa referència als que es desfressen del que sia per tal de burlar la justícia: «Se vistió de colorado, para evitar ser ahorcado», puix que el vermell és el color dels hàbits que porten els cardenals. La ruïna econòmica, la fam i el bandolerisme completaven els dies d'aquell mal govern i com explica Ferran Soldevilla, en parlar de Catalunya, «a l'interior es desenrotlla la plaga del bandolerisme, que es relaciona amb els hugonots del Migdia de França i que s'accentua en temps de Felip III. En aquest regnat, si d'una banda augmenta també l'isolament de Catalunya, d'altra, es manifesten, per part del Govern central, tendències a limitar les llibertats catalanes i, sobretot, a obtenir una més gran contribució de Catalunya a les càrregues de l'Estat. Això provoca pugnes i recels. N'és la culminació la guerra en temps de Felip IV... que en començar a regnar el fill de Felip III, no tenia sinó setze anys i es trobava sota la fèrula del seu ministre el comte d'Olivares i duc de Sanlúcar. El comte-duc, com se l'anomenava, creia que el principal problema que tenia plantejat la monarquia espanyola era de reunir tots els regnes de què Espanya es componia a l'estil i les lleis de Castella sense cap diferència. Com a millor procediment per obtenir-ho, Olivares recomanava al rei d'anar a visitar el país que es pretengués sotmetre i provocar-hi (com diuen els papers), 'un tumulto popular grande', i aleshores introduir-hi un exèrcit que ja tindria preparat, 'y con ocasión de sosiego general y previsión de adelante, como por nueva conquista, asentar y disponer las leyes en conformidad con las de Castilla, y de esta manera irlo ejecutando en los otros reinos'...». Quina putada!
