La instantània

Per dins d'aquest horitzó sirià dels voltants de la ciutat de les sínies hi apareixen una mena de pans de sucre que no són altra cosa que cases edificades seguint formes i tècniques de l'arquitectura tradicional. A vegades la pols i l'aigua s'han posat sobre el blanc vell de la calç, que ha tornat d'un marró esvaït. Sovint es comparen amb les caseres, com si al seu interior hi hagués abelles omplint les bresques de mel. Estant a la porxada d'una casa de M'Brak es veia, ja als afores del poble, un conjunt d'aquestes edificacions. N'hi havia quatre, de dimensions i formes diferents. Per visitar-les caminarem per un carrerany que intentava, sense aconseguir-ho del tot, anar paral·lel al rierol format per les aigües residuals de les cases de la part alta, just allà on un camp d'oliveres joves era una esperança de cara al futur per a la família que les cultivava amb el màxim esment. Quan hi arribàrem, una dona jove rentava un nin dins una brullola que tenia prop del portal. El visitant sentia emoció i curiositat. Com quan el descobriment de Hama, o el dia de la visió de les columnes d'Aphamia enmig dels cards secs. Després de la visita tornàrem a la casa del camp d'oliveres per, com amics de tota la vida, sopar en pau i concòrdia.