nubes dispersas
  • Màx: 18.27°
  • Mín: 13.93°
18°

En el diari de Colom (1493)

Era un divendres, 8 de Març, segons el copista, el pare Las Casas (Casaus o Casals, de probable origen català), que prenia nota del desaparegut diari original de bord, de Cristòfol Colom, amb aquests mots: «Avui va rebre l'almirall una carta del rei de Portugal amb Martí de Noronha, segons la qual li pregava d'anar on ell estava, doncs el temps no era per partir amb la caravel·la, i així ho va fer per llevar sospita, puix que no hi volia anar, i se n'anà a dormir a Sacanben: manà el rei als seus funcionaris que tot el que l'almirall haguera menester i la seva gent i la caravel·la, però que tot l'ajut se li donàs sense doblers, i tot es fes com volgués l'almirall».

És evident que el monarca portuguès, que ja abans havia rebutjat els projectes de Colom, anys abans de la descoberta, es mostrava gelós d'aquell èxit, que s'emportarien amb avantatge i interessos, els seus rivals, els Reis Catòlics i la corona de Castella. La visita de Colom al rei portuguès tenia lloc el dissabte, el dia següent, segons aquesta relació: «Avui va partir de Sacanben per anar on el rei es trobava, que era la vall del Paradís, a nou llegües de Lisboa i perquè plogué no hi va poder arribar fins a la nit. El rei manà que els principals de ca seva el rebessin molt honradament, i ell mateix, també, el va rebre amb molta honra, i li va fer molt favor, i el manà asseure i parlà molt bé, oferint-li que manaria fer tot el que als Reis de Castella i al seu servei complís adequadament, i més que per cosa seva; i mostrà haver molt plaer que el viatge s'hagués acabat feliçment i s'hagués dut a terme; però que entenia que en la capitulació que hi havia entre els Reis i ell, que aquella conquesta li pertanyia, a la qual cosa respongué l'almirall que no ha via vist la capitulació i que tot el que sabia era que els Reis li havien manat que no anàs a la Mina ni a tots els altres territoris de Guinea (que eren de Portugal), i que així ho havien pregonat per tots els ports d'Andalusia abans de la partida. El rei, graciosament va respondre que tenia ell per cert que en això no hauria de menester tercers i el donà per hoste al prior del Clato, que era la més principal persona que allà hi havia, del qual, l'almirall va rebre moltes honres i favors». Però qui era aquest rei de Portugal que no pogué fer-se seva amb subtils maniobres diplomàtiques la persona de Cristòfor Colom? Era Joan II, de sobrenom «El Perfecte» (1455-1495), fill d'Alfons V, el qual, amb el suport popular i de les Corts, dominà la noblesa i executà els seus caps, els ducs de Braganza i de Viseu (1483-1484). Contribuí, durant el seu regnat, a l'expansió portuguesa, la seva principal obsessió, amb el descobriment de Benin i el Congo, el 1484 i l'arribada de les seves naus al cap de Bona Esperança, el 1488. No era, evidentment, cap angelet.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.