Daniel Comboni (Limone Sul Garda, 1831-Jartum, 1881), ordenat sacerdot a Trento pel bisbe Tschiderer el 1854, descobria un any després, durant l'epidèmia de còlera de Buttapietra, Verona, que les mans de la caritat eren poques i infinita la indiferència humana envers del dolor dels altres. El 1857, al final d'uns exercicis espirituals de la Societat Estigmatina, era convençut pel pare Joan Marani de la seva vocació missionera per anar a Àfrica. Això succeïa tal dia com avui, i Daniel Comboni no deixaria acabar l'estiu sense acomiadar-se dels seus pares, que restaren pobres i sols, i marxar a l'Àfrica com a membre de l'expedició de l'Institut Mazza. En una llarga aturada a Egipte, aprofita per anar en peregrinació a Terra Santa i visita els llocs on va viure i morí Crist, una experiència que el reafirma encara més en el seu desig de treballar per als més dissortats en el cor del Continent negre. Llavors, després d'un llarg viatge Nil amunt, arriba a la missió de Santa Creu i així és el seu primer contacte personal amb la realitat dels nadius: misèria, malalties, esclavatge, explotació per part de l'home blanc, maltractaments, ignorància, costums bàrbars. Hi havia molta feina. Però al cap de poc de viure en aquell clima, el febrer de 1858, és atacat per les febres intermitents, és a una passa de la mort. Resisteix prop d'un any, després del qual, els missioners Mazza decideixen abandonar la missió de la Santa Creu i retornar a Jartum. En arribar-hi, Comboni es troba molt malament i rep l'ordre de tornar a Itàlia. Tanmateix, recuperarà la salut i tornarà a Àfrica. Com ell escrivia, «el primer amor de la meva jovenesa fou per aquesta Àfrica dissortada, i deixant tot el que més estimava en el món vaig venir fa setze anys a aquestes comarques per tal de fer l'ofrena de la meva feina en tot allò que pogués alleugerir les desgràcies dels naturals». El lema de Comboni, «Àfrica o mort», o la seva fórmula, «Salvar Àfrica mitjançant Àfrica», avui encara tenen el més absolut dels significats. Escrivia sobre aquest personatge un guionista: «Daniel Comboni fou un missioner errant, que diposità la seva ànima en la negrícia, mentre el seu cervell i les seves mans esteses cercaven els ajuts i influències d'Europa, perquè més enllà de la pobresa innata d'un sacerdot, hi bategava en tot el seu ésser l'esforç sobrehumà d'aconseguir salvar Àfrica des d'Àfrica...» Allà on els homes són tractats com animals i els mercats d'esclaus tenen proporcions inimaginables, Comboni i els seus missioners hi posen tota la seva suor i tot el seu enginy. Rescata esclaus a Aden, Egipte i onsevulla es troba, i cerca mitjans econòmics a Roma, París, Londres, Viena, Brussel·les, Berlín...
S'entrevista amb presidents i monarques i torna a Àfrica per tal d'escampar als quatre vents la seva obra, ja seguida per la seva congregació de capellans i monges. «Àfrica o mort!», "diu i repeteix. Però l'Àfrica obscura és tan immensa i té tants de racons! La mort l'ha acompanyat des de la jovenesa, puix que mai no ha pogut alliberar-se d'aquestes febres tropicals. Mor aquell octubre a la capital sudanesa, sabent que té en la seva llista de combonians molts màrtirs, però també una organització missionera que creix més i més.
