El forner de Mâusoleh

11/11/00 0:00

Segurament hi deu haver més d'un forner, a Mâusoleh. La gent està acostumada a anar a cercar el pa tot just pocs moments abans de menjar, així el troben calentet, a punt. Durant la visita al poblet iranià, amb la boira que esborrava els arbres i tot l'horitzó possible, aquell home seguia fent la seva feina perquè ben aviat començarien a aparèixer els clients i no era qüestió de fer-los esperar.

Mâusoleh és un lloc situat al nord de Teheran, un cop passades les muntanyes de l'Alborz "uns 4.000 metres", poc abans d'arribar a la mar Càspia. Aquesta zona, a partir de quan les muntanyes tomben al nord, és la part verda d'Iran. La vegetació hi és exuberant. Tant, que a vegades el visitant es demana si no haurà anat a parar a un altre país; perquè és molt gran el contrast amb el desert i la terra seca del sud. La població, arrapada la muntanya, se'n va carrers amunt "es diria que una casa comença quan acaba la de més avall" i es confon amb els arbres. L'aigua hi és generosa. Un riu fa esses amb la carretera.

El forner té el petit obrador dins un local amb portal que dóna al carrer. El seu entorn de treball no és massa complicat: una mena de gran copa metàl·lica per fer la pasta, les llaunes on deixar les boles de pasta enfarinades, el fenyedor i l'aprimador. I el forn, naturalment. El forn és com un bidó ficat dins el trespol. Al fons hi ha foc i, quan està a punt de calent, l'home estampa a la paret la pasta que prèviament ha convertit en una esclafada. Pocs minuts basten perquè ja ho pugui treure com un pa olorós i mengívol. Llavors arriba la gent a comprar-lo acabat de treure del forn. La vida, a Mâusoleh, és com una rutina. Els fa gràcia veure que arriba un foraster que s'encorta amb les seves coses més normals. És la vida i el visitant.