algo de nubes
  • Màx: 19.46°
  • Mín: 13.93°
19°

Castelao torna de l'Argentina (1900)

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, conegut només en el món de l'art i les lletres com Castelao, escriptor, polític i dibuixant, nascut a Rianxo el 1886, havia emigrat amb son pare, essent nin petit, a l'Argentina. Però tal dia com avui estava de retorn a la seva Galícia nadiva. Estudiós, inquiet, anà a la universitat i es llicencià en medicina. Una carrera de nivell superior per a guanyar"se les garroves i poder dedicar la resta del temps a dibuixar, escriure i procurar arranjar els mals del país. Per això fou l'inspirador del moviment galleguista, fent en tot instant, ja fos en la feina, el dibuix, la premsa o els llibres, campanya contra el caciquisme i l'abandonament en què es trobava, per part de l'Estat espanyol, el país gallec, els camperols i els homes de mar.

Fou diputat en temps de la Segona República però a causa de la guerra civil s'hagué d'exiliar. Anà per segona vegada a l'Argentina que tan bé coneixia i estimava, i morí a Buenos Aires el 1950. La seva obra literària, que podem considerar clàssica, es caracteritza per la puresa del llenguatge i pel subtil humorisme, de vegades carregat amb alguns trets macabres, com correspon a la situació d'un autor que ha nascut i viu en una terra septentrional europea, ens presenta llibres ben interessants, com Os dous de sempre que arribà a les meves mans el 1970, quan començava a promocionar"se, per segon cop i aprofitant la decadència de la dictadura franquista, per part de les editorials gallegues. La narració ens fa conèixer les aventures d'un parell d'al·lots per a sobreviure i fugir de la misèria. L'emigració és la fórmula per aconseguir"ho i així, només llegint els mots que encapçalen un capítol, ja veim ben a les clares el que tot això significa: «Rañolas pasóu as fronteiras da Hespaña e comeza a ser home» (En Ranyoles passà les fronteres d'Espanya i començà a esser un home) i en un altre capítol: «Pedro toma pasaxe para América nun paquete alemán». (En Pere pren passatge per anar a Amèrica amb un vaixell alemany), és a dir, les dues rutes migratòries per als fills de l'apòstol Sant Jaume: França i Argentina.

«El desventurat Pere anà a embarcar"se a Vigo, amb una maleta de cartó com a única companyona. Ni la sogra ni la dona ni els fills li dedicaren uns mots d'acomiadament. Arribà a l'hostal a l'hora de sopar i es dirigí al petit menjador, on un home i una dona es menjaven un plat de carn torrada. L'hostaler li serví una sopeta de brou i li digué a cau d'orella: S'han casat avui i vénen fugint de la picarolada, ja que la muller és una vella. En Pere no va fer cas de la confidència, puix li mancava molt per a menjar i molt per a pensar. Altre cop, l'hostaler, mentre li servia un poc de caldereta, digué en veu baixa: Abans de casar"se ja s'entenien... En Pere continuà menjant sense decantar els ulls del plat, i l'hostaler, portant"li una ració de carn torrada, comentà amb maliciosa veu: Ja riureu, vós, aquesta nit, perquè dormen a la vostra vora i la paret ho deixa passar tot. Però En Pere no estava per aquestes verbes ni per a riure's de ningú. Ja en el llit, apagà el llum i plorinyà com una criatura desemparada. Sanglotava queixes, i tan absent estava d'aquell indret que no advertí el moment del coit dels casats de fresc, ni que després hi hagué un moment de silenci, ni que la paret deixà passar un sospir amorós i la veu complaguda de la dona, tot dient: Ai! Quin gust dóna fer totes aquestes coses en gràcia de Déu!.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.