Primavera del 90. Som a Àustria. Com passa el temps, com canvien les coses! A la ciutat de Linz tot sembla de postal: verd, immaculat, ple d'aigua que corre. Retrocedim a la vora del Danubi. Retrocedim exactament a l'any 47, quan es fundà el nou estat d'Israel i es muntà l'operació Catifa màgica. Aleshores a Iemen hi vivien nombrosos jueus que es dedicaven a la joieria. Aquells dies una família tancava la seva casa de sempre i se n'anava a la terra promesa situada arran de la Mediterrània. La terra que s'havia de recuperar.
Hofra Haza era la filla d'una família que habitava a Iemen, però va néixer el 1957 a Tel Aviv. De petita ja destacà dins el món de la música. El 1983 representà Israel al Festival d'Eurovisió. Uns set anys més tard el seu nom estava als primers llocs de vendes i popularitat. Era una estrella. Aquella primavera de fa deu anys Ofra aparegué radiant, bellíssima, carregada de joies que recordaven el treball artesà de la família. Sonaven cançons com Galbi o Kaddish. Llavors, el mes de juliol, vingué a Palma a cantar. I enamorà. La seva fràgil/forta tendresa omplia l'escenari, s'envolava i arribava a la gent. Com un buf, com un sospir han passat deu anys. Les músiques volen massa ràpidament, arriben i se'n van sense tenir temps de fer-les nostres. El mercat és el mercat. L'israeliana d'origen iemenita devia campar per altres indrets "feia cinema", però per aquí no en sabíem massa coses. En quedaven les cançons antigues, el record de les sessions de treball a Àustria "ai, Àustria!" i la seva actuació al parc de la Mar de Palma. El temps passat es cobria amb un poc de pols; però, quan menys s'esperava, treia el cap i es feia present enmig d'altres històries.
Fa unes setmanes els mitjans de comunicació feien arribar la gran galtada: Hofra Haza acabava de morir a un hospital de Tel Aviv. De sida. Això no és cap nota necrològica, és un vol de catifa màgica.
