nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
26°

Hector Berlioz i la simfonia fantàstica (1830)

Hector Berlioz (1803"1869), famós compositor i crític musical francès, autor d'obres com Els Troians, La condemnació de Faust, Benevuto Cellini, etc., que destaca per la seva ciència de l'orquestra i la potència del seu sentiment dramàtic, escrivia: «Estic preparant una immensa composició instrumental d'un gènere nou i mitjançant el qual intentaré impressionar vivament el meu auditori...». Encara trigaria alguns mesos a tenir"la a punt però en estrenar"la li significà un gran èxit. La Simfonia Fantàstica, Op 14 era tota una troballa en el camp musical europeu i com a tal fou celebrada. Era també la creació d'un jove de vint"i"set anys, impetuós, somniador i romàntic. La musa inspiradora de tan difícil tasca havia estat Harriet Smithson, una actriu que deixaria una profunda nafra en el cor de Berlioz. Però en aquell moment era tot l'univers de l'artista. I així, Berlioz incorporava la imatge de la dona estimada a un pensament musical. Pel camí de la melodia ell expressava la seva passió, i, al mateix temps, la timidesa de la seva ànima. Una idea fixa que el féu sofrir molt. La Simfonia es divideix en cinc moviments, com diríem cinc capítols argumentals, o fragments amb un contingut extramusical que ens expliquen l'«Episodi de la vida d'un artista», que és el sotstítol de la composició. El primer, Rêveries, passions ens relata la trobada de l'artista amb una dona que representa tot «l'encís de la criatura ideal imaginada». El procés va de la pensativa malenconia a la boja passió. Però aquesta passió es complica en ràbia i gelosia i ha d'acabar amb llàgrimes de penediment que el porten a la dolçor d'una abraçada. El segon moviment, «Un bal», és la festa, l'alegria pròpia d'un vals, la perfecta sincronització rítmica de l'home i la dona. El tercer moviment, Scène aux champs, és un adagi idíl·lic, és a dir, quan l'heroi, immers en la natura, pot fer reposar el seu cor exaltat. Recorda la seva estimada, la que el fa patir un dia i l'altre, però conserva alguna esperança. Aquesta esperança estava instrumentalment representada per la flauta de canya dels pastors i de cop i volta, aquest so tan dolç, esdevé la tronada d'una tempesta. Els mals pressentiments es barregen, aleshores, amb una insuportable inquietud. L'artista se sap traït i rebutjat i decideix d'enverinar"se amb opi. Però no n'hi ha prou amb la dosi de droga i tot el que aconsegueix és passar per espantosos malsons. Després es veu condemnat a mort per haver assassinat la seva estimada. El quart moviment, Marche au supplice, descriu el pas del seguici que l'acompanya a la guillotina. El moviment final, Songe d'une nuit de Sabbat, situa la que fou dama dels seus somnis d'amor dins una funció d'aquelarre, quan bruixots i bruixes oficien les exèquies de l'heroi.

Tanmateix, Hector Berlioz aconseguiria casar"se amb Harriet Smithson. Però el matrimoni no fou feliç.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.