Tal dia com avui, un jove capellà d'ascendència sollerica, Antoni Pons i Pastor (Palma, 1888-1976), presentava la seva primera obra publicada, una biografia del polifacètic Pere d'Alcàntara Penya, un altre personatge singular, personatge clau del segle XIX, que bé pot simbolitzar totes les inquietuds mallorquines de la seva època. Però... Qui era aquest home que dedicaria bona part de la seva vida a investigar el nostre passat i treure a la llum tot quan esbrinava dels documents més recòndits? Mossèn Pons havia nascut a Palma, com ell mateix deia, de manera circumstancial, puix els seus pares eren de Sóller i es trobaven a Ciutat només accidentalment. Sa mare, de la conegudíssima família de Can Fiquet, era germana del vicari d'aquella parròquia, Josep Pastor. Gairebé des de la seva adolescència, Antoni Pons sentí el cuquet dins l'ànima que el dugué a cercar les arrels del nostre poble i aleshores compaginà els seus estudis eclesiàstics amb aquella forta afecció d'investigar la nostra història medieval i també, la sociologia, el folklore i l'apologètica religiosa. Tot plegat, una feinada. Havia entrat al Seminari vell o de Sant Pere el 1903 i fou ordenat sacerdot el 1913. No era home d'estar mans plegades ni de voler moments estèrils d'esplai, de manera que es dedicà, a més d'exercir puntualment el seu ministeri sacerdotal, a l'ensenyament i alhora, col·laborava en els diaris locals i les revistes especialitzades en història i cultura en general. Són importants els seus articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, La Nostra Terra, Hispania, (en aquesta com a col·laborador del Consell Superior d'Investigacions Científiques. També, i durant una pila d'anys, fou redactor del diari La Almudaina sota el lema «Pro aris et focis». L'Ajuntament de Palma li concedí la Medalla d'Argent i el Premi dels Premis de la Ciutat. Per altra banda, la Societat Arqueològica Lul·liana el va fer Soci d'Honor. Les obres de mossèn Pons que sortiren, sempre seguit, de la impremta, són la millor prova del seu quefer diari: Règim polític de Mallorca al segle XIV segons un document coetani, publicat el 1928. Dos sermons lul·lians inèdits de Mossèn Costa i Llobera, 1928. Pregons del segle XVI, 1929. Ordinacions gremials i altres capítols de Mallorca, 1930. Obra de menyspreu del món de Mossèn F. de Oleza, 1931. Dietari del Doctor Fiol de 1782-1788, 1933-35. Constitucions i Ordinacions del Regne de Mallorca, 1932-34. Carles V a Mallorca i expedició d'Alger, 1935. Fra Maria de Passa, lul·lista bibliòfil, 1936.
I així estaven les coses quan esclatà la Guerra Civil. Mossèn Antoni, catalanista acèrrim, hagué de tòrcer el coll i entrar en el silenci, com tants altres. Dins la seva cambra de feina, per una llarga temporada allunyat dels editors i les impremtes, seguí investigant. Home afable, que a ningú havia fet mal, el deixaren tranquil. Però no sortí a la llum, altra vegada, fins el 1949, amb el seu Llibre del Mostassaf de Mallorca del segle XV, un document imprescindible per conèixer com era l'organització política i social de l'illa a la Baixa Edat Mitjana. Seguiren Antiguas historias, el 1950 i Besllums, una narració històrica del segle XVII, el 1951. El mateix any publicà un estudi sobre l'espasa a la Mallorca del segle XIV i l'any següent Dos personajes célebres en las Cobles de Turmeda. Tot un rècord de feina fins a la seva mort, i en especial, la seva voluminosa obra sobre Els jueus del Regne de Mallorca durant els segles XIII i XIV, igualment imprescindible per a qualsevol estudiós del tema.
