Aigua compartida

Si l'aigua és un bé escàs i de primera necessitat, no és gens rar que hi hagi indrets on arreu es fa present. No se'n tuda ni un glop. El lloc de la instantània podria ser el de menys, allò que importa és veure com es posa a l'abast de la gent una gerra amb aigua perquè es pugui beure quan se'n tenen ganes. Però és que, en aquest cas concret, el lloc és molt conegut. És Rashid, o Rosetta, famós perquè fins al 1799 guardà sota terra una estel·la de basalt negre, la famosa pedra Rosetta, que serví a Champollion per desxifrar l'escriptura jeroglífica. La ciutat donà nom a la pedra (que ara es guarda al British Museum, és clar!). A principi del segle XIX el port, que era el més importat d'Egipte, cedí la seva categoria al d'Alexandria. Actualment el lloc té molta nomenada, però pocs visitants. És un oasi marítim situat entre el mar i la desembocadura del Nil, amb formes de vida que guarden nombroses coses de la tradició dels avantpassats. Assequen molls al sol, aprofiten de moltes maneres (senalles, cordes, estores...) la fulla de la palmera i arreu s'hi sent el dolcenc perfum dels dàtils i dels mangos. Precioses cases otomanes, construïdes durant els segles XVII i XVIII, mostren la seva arquitectura de maons negres i vermells, i finestres enreixades que filtren la claror que entra dins les grans estances. A vegades pedres de talla antiga es mesclen amb la construcció de fa dos-cents anys.