El sacerdot irlandès Shay Cullen decideix a les Filipines, on resideix, fundar una organització en defensa dels menors sexualment agredits. Manila és en els anys setanta i vuitanta el paradís dels pedòfils que per un dòlar se'n poden dur al llit nins i nines de curta edat. En aquest tràfic sexual hi participen bandes organitzades i ben sovint els propis pares. Shay Cullen anava als bars on eren prostituïdes les nines i amb una càmera oculta gravava les menors, els clients i els proxenetes. Havent creat la Fundació Breda, el valent sacerdot irlandès ha rebut amenaces de mort i ell també ha estat víctima de diverses agressions. La Fundació Breda ha aconseguit, per altra banda, que siguin processats extraterritorialment, a Europa mateix, per exemple, aquells pederastes que han abusat de nins i nines de fins a quatre anys, alguns dels quals, assassinats. La famosa periodista Carmen Sarmiento explicava a una coneguda revista que el «cas més patètic fou el de la nina Rosario Bulayot, que morí als dotze anys, quan el pedòfil austríac Stefen Ritter li ficà dins la vagina un vibrador que es trencà i provocà una infecció a la menor que la dugué a la mort»... Cal dir que ben sovint, els pedòfils, es troben dins col·lectius i es protegeixen uns amb els altres. No manquen advocats i funcionaris de justícia que han estat alguna vegada denunciats per pederàstia. Així i tot, Shay Cullen aconseguí que el criminal fos judicat i condemnat a presó. I Rosario Bulayot ha passat a esser un símbol de la lluita contra tots aquests diables, matadors d'ànima i cossos. Cada aniversari de la mort de Rosario s'organitza una processó fins al cementiri i allà, sobre la tomba, s'hi amunteguen les flors.

Organitzacions com Cáritas i Manos Unidas, entre d'altres, col·laboren amb la Fundació Breda i així, la Fundació acull els nombrosos infants, víctimes dels pedòfils internacionals, i els proporciona una teràpia, escola i tota casta d'atencions. Per altra banda les històries de moltes de les nines que es troben a la Fundació escarrufen. Així el cas de Marleen Capio, que als set anys fou captada per les xarxes de prostitució infantil i traslladada de l'illa de Mindoro als clubs pedòfils d'Olompago, prop de Manila, on més de setze mil dones i nins foren prostituïts al llarg de la dècada dels 80. Tot això ho proporciona, però, l'extrema pobresa d'aquell arxipèlag. El creixement demogràfic de Filipines és un dels més elevats del món i en quatre dècades s'ha passat dels dinou milions d'habitants dels anys 50 als setanta milions actuals. Tot plegat, injustament, ho paguen els menors. Però Filipines no és un cas aïllat d'aquesta explotació sexual. L'Índia, Amèrica Llatina, Àfrica... I també Europa, amb aquestes xarxes de prostitució de menors que treballen des de l'Est. En conjunt i als voltants de l'any 2000, el mapa de la pedofília no té res que envejar a les èpoques més negres i decadents de l'Imperi romà. Voleu dir que amb dos mil·lennis, humanament, hem avançat tan poc?