Una editorial barcelonina, la Cliper, posa en marxa una de les col·leccions de novel·la, aleshores de més prestigi, que els lectors agraeixen en un moment de tants silencis intel·lectuals, quan la censura domina tota lletra impresa en aquest país. La seva biblioteca d'autors britànics, amb el pont de Londres com anagrama, és, sens dubte, un èxit per als habituals del quiosc. Austin Freeman, Seidon Truss, GD&M.Cole, Hedley Barker i especialment Edgar Wallace figuren en la llista. Edgar Wallace, amb episodis com La força invisible, Altre cop Mr. Reeder o Tam, l'aviador és el que posa més emoció al panorama. I surten imitadors, és a dir, autors d'aquí i relats pseudobritànics que signen amb nom anglosaxó, transformat o inventat. Però el negoci és el negoci i això és el que es ven. La paraula Wallace ja no és un nom propi i personal sinó la definició d'un gènere. Així, la Cisne, també de Barcelona, publica la sèrie Wallace i adverteix els lectors: «Tremolau espantats, deixau-vos dur pels autors que més fama han aconseguit en el conreu d'aquest gènere, a través dels laberints d'intriga i misteri que han sabut crear per al vostre esplai. Volíeu emocions? Doncs aquí les teniu! Volíeu tastar l'agredolçor de les sensacions fortes? Doncs assaboriu-les al vostre gust. Aspiràveu a sondejar inexplicables misteris, a seguir els raonaments de cervells privilegiats; aquesta és la vostra oportunitat. Rara vegada se us presentarà aquesta avinentesa fora de la col·lecció que a costa de grans sacrificis us ofereix ara l'Editorial Cisne. Llegiu els primers títols i us garantim que aquesta serà la vostra col·lecció predilecta. Preu de l'exemplar: 2'50 pessetes».

En aquest anunci hi ha alguna cosa que és la marca trista d'aquell temps. És la referència gastronòmica. Tastar, assaborir... I això és més que un símptoma d'aquell moment. El bloqueig econòmic al govern franquista per part dels països guanyadors de la Segona Guerra Mundial com a càstig per haver festejat amb les potències nazi-feixistes, per haver canviat la condició de país neutral en país no bel·ligerant, per haver enviat una divisió de voluntaris a Rússia amb totes les benediccions oficials i dins els rengles de l'exèrcit alemany. Resultat: Cartilles de racionament, cues de dones a les portes de les botigues en jornades interminables, fam per tot arreu i manca de tot, xicoira en lloc de cafè i malalts per desnodriment a balquena. Llegir novel·les barates d'aventura i misteri podia enganar la panxa...

«El mostrador d'aquella petita botiga de poblet, Stow, oferia les seves mercaderies. Cents i cents d'objectes, barres de regalèssia, diferents castes de te, una taula amb un mantell a quadres blaus amb formatge, pernil...

És un fragment de la Casa de la Por, de Hedley Barker, que traduïa un tal José Flores Espinosa. La cosa era trista. Llegir per fugir de la realitat, oblidar la feixuguesa d'aquells dies i córrer a la recerca dels horrors artificials. Bé. Massa feien els editors del moment.