Charles Lindbergh i «Spirit of Saint Louis» (1927)

Nascut a Detroit el 1902 i mort a Hawai el 1974, Charles Lindbergh, tal dia com avui, desferrava de Long Island, Nova York, a bord del seu aparell Spirit of Saint Louis i es llançava a la travessia de l'Atlàntic, en solitari i per primer cop, pel camí de l'aire. Navegà pels niguls sense gairebé cap ajut tècnic. Observà des de les altures el moviment de les ones, de dia, per tal de conèixer el sentit dels vents. Va estar a punt de dormir"se, esgotat com estava, però el seu esperit pogué més que la manca de forces i així, el seu esforç, es va veure recompensat. Lindbergh aterrà a Le Bourget, París, al cap de trenta"tres hores i trenta minuts de viatge i així, l'ambiciós projecte esdevenia una total realitat. L'Atlàntic era salvable amb un enginy aeri, un avió revolucionari, monomotor, el qual carburant pesava més que l'aparell. El cost de l'aventura, quinze mil dòlars. I de tal manera s'identificà Charles Lindbergh, home, amb el seu esperit de Sant Lluís, màquina, que va dir que «les explosions del motor van inseparablement unides als batecs dels meu cor. Tinc tanta confiança en les unes com en les altres...» I tenia raó. Si el cos humà resistia i la màquina també, l'èxit, del qual tothom dubtava, era segur. La gesta seria imitada per molts d'altres. El primer avió a motor, anomenat Eolo, demostrava ja el 1890 que qualsevol aventura en aquest camp i en aquest àmbit seria possible en la mesura que la tècnica anàs progressant. I pilots, com Saint"Exupéry farien del misteri i aventura del vol, filosofia i literatura. Dominar el món a vista d'ocell, cavalcar un aparell amb ales, dominar els elements amb un parell d'ales i un motor d'explossió, esdevenia la més fantàstica curolla del moment. Clèment Ader havia batejat aquests aparells amb el nom avió i la indústria nord-americana, a partir del fabricant Ryan, que construí aquell Spirit of Saint Louis, segons idees i dissenys del propi Lindbergh, posava els fonaments d'una de les grans produccions del país, la construcció aeronàutica. Lindbergh no era partidari de l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però és evident que sense la intervenció aèria nord-americana les potències de l'Eix haurien estat difícilment vençudes. Sense les famoses fortaleses volants, que llançaren tones i tones de bombes sobre Alemanya i Japó, la guerra s'hauria perllongat en benefici del nazi"feixisme. Però Lindbergh era home de pau que havia vist la mort en la seva pròpia carn. El seu fill, un nin petit, segrestat per uns delinqüents, aparegué mort i ja Lindbergh, l'home gloriós, l'heroi popular, va perdre per a sempre el seu tímid somriure. La seva fama s'havia convertit en un terrible parany, la seva relativa prosperitat econòmica en l'ambició d'altres. És la història de sempre. Uns fan el carrer net i altres caguen pels cantons.