algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 24°
32°

Heaviside, el savi autodidacte (1850)

Neix a Londres el físic Oliver Heaviside, que no va tenir una formació universitària completa. Així i tot, animat pel seu oncle Wheatstone, també científic destacat, començà un programa d'autoeducació certament admirable. Aplicà les matemàtiques a l'estudi dels circuits elèctrics i a causa de la seva educació, un poc allunyada dels mètodes convencionals emprà sistemes i notacions pròpies, després imitades per altres físics, a contracor, menys importants. La malaltia de la titulitis era molt freqüent dins la seva societat científica i literària de manera que la manca d'estudis oficials en algú que investigava era durament criticada. Això li passà a Oliver Heaviside, el qual mai no trobà suport a les institucions i s'hagué de publicar, ell mateix, els seus escrits.

Quan Hertz descobrí les ones de ràdio, Heaviside aplicà les matemàtiques al moviment ondulatori i publicà un gran treball en tres volums sobre la teoria electromagnètica. També va predir l'existència d'una capa alta de l'atmosfera carregada d'electricitat, predicció confirmada per Kennelly. Avui, aquesta capa atmosfèrica rep el nom Kennelly-Heaviside i segons les fitxes de l'enciclopèdia biogràfica de la ciència i la tecnologia d'Isaac Asimov Heaviside es troba amb tots els honors, i no així els seus enemics i envejosos, que eren científics de segon rengle, entre els homes que han dedicat els seus esforços a conèixer i dominar la natura. Valgui aquí una anècdota que contava Ramón y Cajal:

«Preguntada certa persona el per què no assistia a la divertida tertúlia del doctor M..., home de finíssim enginy però més vago que el jeure, digué: Perquè la vagaria s'aferra i la saviesa, no». I encara més gràfic i significatiu és aquest diàleg, reproduït amb bon humor, per l'esmentat científic:
«A" El nostre comú amic G... està molt enfadat amb jo; però ara, justament, l'he de menester i convendria que tu, que tens sobre d'ell una gran influència, ens reconciliassis...
B" Crec que ho podré aconseguir per molt greu que hagi estat l'ofensa. Conta'm el que ha passat. No li volgueres deixar doblers en préstec?
A" No.
B "Vols dir que l'has insultat?
A" Tampoc.
B" Has seduït o intentat seguir la seva dona?
A" Menys encara. M'he limitat a dir tímidament, a una petita colla d'amics, que no tenia tantes llums com es pensava...
B" Doncs així, amic meu, no us podré reconciliar mai. Has de saber que t'has creat un enemic per a tota la vida...».
L'anècdota és clara i eloqüent. No hi ha res pitjor que un malalt de titulitis que no pogues vegades i dins la vida real pot ser un betzol. L'autodidactisme mereix un respecte i la història n'està ben plena de casos, dignes de tota lloança.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.