Per sobre les parets de basalt negre, entre els arbres que mantenen el fullam ben verd, s'hi alcen les columnes que desafien el pas dels segles. Són un far que orienta el visitant sobre el passat de la ciutat que ara roman tranquil·la. És Qanavat, al sud de Síria. Abans formava part de la decàpolis, on hi figuraven noms com Filadèlfia (l'actual Amman), Gerassa i Gadara (Um Qais). Al centre de la ciutat hi ha un arbre que, amb brancatge esponerós, agombola unes quantes columnes encara amb força per mantenir els capitells al seu cim. Altres capitells i trossos de columna queden per terra, record dels inevitables naufragis. Arreu es veuen parts del trencaclosques de quan, fa molt de temps, la població era pròspera i lluïa tota la seva esplendor. No gens lluny del teatre, només un rastre del lloc on es representaven les obres més actuals, una parella encantadora viu a una casa amb el pati, que és com una llotja privilegiada, està empedrat amb peces esculpides que algú ha arrabassat d'un passat que es va desfent. Unes dotzenes de llaunes serigrafiades "marques d'olives i de galetes, alfabet àrab" contenen la terra que manté el llessamí, el moraduix, la menta, les margarides, els rosers que posen color i perfum sobre la negror volcànica. Treuen galetes i te, i el paisatge desolat esdevé camp florit i ple d'animació. La felicitat intacta de la parella encara sembla més resistent que les fulles dels vegetals dels capitells, que sempre s'esmorrellen un poc. Més endavant, ja deixant la ciutat, unes altres columnes fan companyia a magraners i a una guarda d'aviram que grata la terra cercant cucs i llavors perdudes. Qanavat, junt amb Suweida i Shabba queden a l'ombra de la poderosa Bosra, que se'n du la millor tallada de la fama. Però aquestes belles i ara oblidades ciutats, de segona categoria dins els punts importants de Síria, mantenen un encant petit i poderós. Robadores de cors.