Nascut a Gaildorf, Württemberg, el dia de Nadal de 1851, Herman Frasch pertanyia a una família molt significada de la seva ciutat, sense problemes econòmics. Així i tot, als disset anys emigrà als Estats Units atret per la prosperitat que allà es vivia després de la guerra civil. Allà, Herman s'especialitzà en la química del petroli, quan feia poc temps del foradament del primer pou de «l'or negre» a Pensilvania. Un dels problemes d'aquesta indústria, en aquell moment, era que el petroli brollava a gran altura amb composts de sofre i això el feia impur, fins i tot, després de refinat. Era el 1887 quan el savi descobrí un mètode per eliminar tals composts utilitzant òxids metàl·lics. Però aquelles experimentacions tenien un doble objectiu. Frasch estudià aleshores el sofre, el valuós mineral amb el qual es fabricava l'àcid sulfúric, producte químic industrial que era de primera necessitat. En aquells dies l'illa de Sicília tenia el monopoli mundial del sofre ja que en aquell territori els dipòsits del mineral estaven a poquíssima fondària. Això, juntament amb una mà d'obra barata i explotada cruelment pel caciquisme, feia que els senyors sicilians poguessin exportar sofre a Amèrica a un preu molt baix. Frasch, però, no ignorava que a Lousiana i Texas hi havia també dipòsits de sofre, més profunds, i amb la mà d'obra americana més cara, i exposà el seu desafiament científic: Per què no treure sofre mitjançant bombeig com es feia amb el petroli? Però el sofre és sòlid i com explica Isaac Asimov ni l'aigua bullent té prou poder calorífic per a fondre'l. Però... I amb aigua sobreencalentida, sotmesa a pressió, que es pogués introduir sota terra per fondre el sofre i d'aquesta manera forçar-lo a brollar a l'exterior, com qualsevol jaciment líquid? Els problemes eren molts però la voluntat i la constància de Frasch resultaven tan sòlides com el sofre que volia extreure. Decidí de fer una demostració en els aiguamolls de Lousiana, tot fent servir de combustible per encalentir l'aigua el fuel-oil, aleshores molt barat. I el 1902 el procés ja era un èxit i Amèrica ja tenia una reserva incalculable de sofre i, per tant, d'àcid sulfuric. Això, però, aturà les importacions de Sicília i provocà una crisi en aquella illa. Els Estats Units aconseguien la seva independència en la indústria química i molts sicilians, aleshores, emigraven als Estats Units i implantaven en els barris baixos de les grans ciutats nord-americanes, com Nova York, Chicago o San Francisco, el gangsterisme de la «Cosa Nostra»...
Desgràcia més gran era la que s'esdevenia al cap de tres mesos de la mort de Frasch, quan esclatava la Primera Guerra Mundial. Herman Frasch havia mort a París, aquell Primer de Maig, festa obrera. Una primavera calenta que preparava milions de morts.
