És estrenat el film made in Hollywood que porta per títol The mark of Zorro (La marca del Zorro), de Fred Niblo, personatge a qui dóna vida Douglas Fairbanks. Nascut a Denver, Colorado, el 1883, els seus pares, orgullosos, li posaren per nom Douglas i afirmaren que seria tan famós com Ricard III. Com explica Romà Gubern, «esdevingué, efectivament, un heroi de les causes justes, arquetipus idealitzat de l'americà saludable, esportiu i amable. Primer amb temes actuals de la vida nord-americana, tenyits amb una certa ironia i després, mitificat, com a superhome universal, en escenaris exòtics o èpoques pretèrites...».

Després de La marca del Zorro vindria Don Q. Fill del Zorro, estrenada el 1925, un film, en aquest cas, de Donald Crisp. És, però, interessant saber que aquells guions eren escrits per una al·lota molt jove de San Diego que nomia Anita Loos i que encara anava a escola quan va escriure els seus primers guions. Llavors, ja casada, l'ajudava John Emerson, el seu marit. Així, la pel·lícula d'aventures promocionava el gènere i es cobria de glòria.

Encara que Douglas Fairbanks morí a Santa Monica, Califòrnia, el 1939, el Zorro seguí viu i batega encara, fins enguany mateix.
El veurem, anys després, interpretat per altres actors, ja sigui en produccions cinematogràfiques o sèries televisives. Entrarà igualment en el món del còmic i en els prestatges del pulp book... Entranyable argument que mai no perd vigència: «És l'any 1920. Don Diego de la Vega abandona els seus estudis a Salamanca i retorna a Califòrnia, on sembla que hi ha greus problemes. Per tal de poder investigar millor el que passa, Don Diego es fa passar per un home tímid i covard. En realitat és el Zorro, el fantasmagòric personatge, el defensor dels febles. El comandant Monasterio vol expropiar unes terres de manera fraudulenta. Si algú es resisteix a tal espoli, és empresonat o penjat. El Zorro se li enfrontarà i una i altra vegada el deixarà en ridícul». Un dels darrers guionistes del mite, Oliver Séchan (1986) en fa aquest fragment de narració: «Els soldats aturaren el cotxe en el mateix moment que passava per la porta de la vila i en davallà un jovencell alt i prim, amb una casta de caminar amanerada, i que vestit amb gran elegància portava un llibre en la mà. Era Don Diego, que, des de les seves primeres passes a terra ferma interpretava el seu nou paper i el seu fals personatge. Des de la muralla podia ara contemplar, amb un cop d'ull, el poble de Nostra Senyora dels Àngels, més coneguda com 'Los Angeles'. Al front, just al davant d'ell, el carrer Major, cenyit per cases baixes cremades pel sol i més enllà la placeta del mercat i l'església, que mai no acabava de construir-se. En segon terme, els brancams ombrívols del bosc...».

La Califòrnia colonial, cases hispàniques, esglésies i convents franciscans, mobles del darrer barroc peninsular... i el record de fra Juníper i els seus missioners.