V. Sevastianov, astronauta o pilot espacial, dues vegades nomenat heroi de la Unió Soviètica, publica els seus llibres de contingut pedagògic dirigits als infants i adolescents d'aquelles repúbliques socialistes. Compta amb els dibuixos d'A. Beslik i les edicions van a càrrec de la Malysh de Moscou. Mitjançant magnífiques làmines amb figures mòbils troquelades, Sevastianov entra en el món de l'ensenyament amb una tècnica força eficaç. Aquella nau espacial, aquell Sputnik Vostok, posada en marxa per un coet gegantí, el 12 d'abril de 1961, tripulada per Yuri Gagarin, obria la gran cursa universal de l'home per a la conquesta de l'espai exterior. Donà la volta a la terra en 108 minuts i li semblà tan petita que el primer que va dir en tocar de bell nou el nostre planeta fou: I que ho és de petita la Terra! Es precís tenir cura d'ella puix des de l'espai exterior es veu ben indefensa...
Missatges com aquest són recollits per Sevastianov acompanyats de part gràfica, fàcilment assimilada pels menors. Parla dels Vostok, els Vosjod, el Soyuz i altres navilis que han solcat els espais interestelars a la recerca d'una vida, igual o semblant a la terrestre, que de cap manera encara no han pogut trobar. Mentrestant, els lectors aprenen a admirar el coratge de la cosmonauta Valentina Nicolayeva Tereshlova, primera dona de l'espai, o Alexei Leonov, el primer que sortí a l'exterior de la seva nau. Tots observant aquestes imatges un pensa en la indefensió de l'home al davant de la immensitat astronàutica, quan el pilot, fermat amb el seu cordó umbilical a la seva nau, sembla una criatura que abans de nèixer depèn del ventre de la mare. Els lectors han de viure aleshores aquesta sensació de solitut, de gran misteri científic, de mil horitzons invisibles i insondables. «S'acabà el treball sobre l'òrbita... "explica Sevastianov" i els cosmonautes es preparen per al seu retorn a la Terra. Es posen les escafandres, s'ajusten els cinturons de seguretat i connecten el motor del coet. De seguida la velocitat de la nau disminueix. La càpsula se separa i vola cap a la Terra. Quan entra dins la nostra atmosfera l'aparell s'encalenteix molt amb el fregament de l'aire. Però és impossible que cremi, doncs l'han aïllat amb una capa protectora i reguladora de la calor. Gràcies a tal capa la temperatura dins la càpsula és la mateixa que hi pot haver a ca teva. Quan arriben, més o manco, a la zona que és el cim per on poden volar els avions s'obre un paracaigudes a la part superior de la càpsula i els cosmonautes es poden apropar poc a poc a la Terra. Helicòpters volant entorn vigilen les operacions d'aterratge...».
La lliçó sembla senzilla. Potser massa senzilla.
